El Tribunal Suprem ha rebutjat el recurs del Govern català davant la sentència del TSJC que obliga a impartir el 25% de les classes en castellà. Abans de rebre la comunicació de l'alt tribunal, els consellers d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, i la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, han comparegut d'urgència per mostrar el rebuig a la decisió.
El Tribunal Suprem es posiciona a favor d'impartir el 25% de les classes en castellà a Catalunya
També a Ara
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc
- Josep Codony, qui va dirigir IB3 en l'època Bauzá, serà el nou director general de l'ens públic
19 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
A mallorquin: Això dic jo.Obligar als nens a fer el 25% de les classes en una llengua que no és la de la seva terra.Es un disbarat.
«Tot el meu passat que la història allunya el tenyeix de glòria la Gran Catalunya Jo sóc mallorquí i és la meva glòria esser català per la meva història!» Pere Capellà (1935) http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699
Fragment de la "Resposta dels mallorquins" als nostres compatriotes del Principat (10-6-1936) “Amb la nostra resposta volem fer la triple afirmació d'unitat de sang, de llengua i de cultura; afirmació de fidelitat a una pàtria natural que és la terra on es parla la mateixa llengua. Afirmació que adrecem a la Catalunya de tots els catalans i de tots els temps, que s'estén del Rosselló a València, la del rei En Jaume I i de Ramon Llull. I així responem a la crida que ens és feta, disposats a col·laborar en tots aquells projectes encaminats a consagrar la nostra germanor essencial i la nostra comuna esperança”.
«Això de què els naturals de Mallorca se deien a si mateixos i se comptaven com a catalans és ben positiu, i ho he vist mil vegades comprovat». Estanislau Aguiló (1907) http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699
«Acceptau de bon grat nostre present i sapigau que los fills de les Illes tenim per molt de ser catalans! Volem bé a les lletres catalanes, perquè som catalans». Josep Lluís Pons i Gallarza (1873). http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699
«Alcover, un altre gran català de Mallorca, (…) ha afirmat altra vegada la unitat de Catalunya en declarar, entremig dels aplaudiments dels congressistes, que quan es parla de catalans s’ha d’entendre que es parla de tots els homes de llengua catalana». Enric Prat de la Riba (1906) http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699
«Catalunya és una nació. I deixau-vos anar de literatures i regionalismes “sanos y bien entendidos”. Sense paliatius de cap casta, el fet és l’existència de Catalunya com a nació; aquest és el fonament de tot, fonament tan fort que permet afirmar que per sota les ruïnes de l’edifici actual de la causa catalana seguiria bategant l’esperit del poble presoner del dret i la llengua i el poder d’un altre poble, lluitant sempre i espiant l’hora de fer sortir altre cop a la llum del dia la seva personalitat». Joan Pons i Marquès (1919) http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699
Fals mallorquín, La porcada la va fer qui va imposar el CASTELLÀ a uns nins innocents amb el joc de l´anellet. A mi em parlaven de "judias verdes" i pensava en unes senyores embolcallades de tuls verds i no comprenia com se les menjaven, perquè tota la vida havia menjat "mongetes" no judias.
"La proposta de Guia recull, així mateix, una llarga tradició d'ús ample del significant Catalunya. Com a exemple paradigmàtic, el mallorquí Gabriel Alomar es referia a 'tota la Catalunya' com a agrupació de la Catalunya continental i la Catalunya insular, tal com recull Gregori Mir en el llibre 'Sobre nacionalisme i nacionalistes a Mallorca'." (Viquipèdia, article "Digueu-li Catalunya") Aquí teniu la proposta de Josep Guia: https://www.academia.edu/2486699/%C3%89s_molt_senzill_digueu_li_Catalunya
El meu país son les Illes Balears, que formen part d'una altra unitat històrica, lingüística i cultural més grossa que se diu Països Catalans i amb el que tenc un vincle emocional i de pertinença. Espanya és l'estat nació al que està adscrit el meu petit país insular, al que jo li pago els meus impostos i a canvi ell me dóna una targeta d'identitat i un passaport i es un vincle administratiu, que si canviàs per un altre estat-nació europeu, democràtic i ben configurat, no me causaria el menor trauma.