Els Estats més contaminants imposen els seus interessos i el seu llenguatge en la declaració final de la COP26

A més, els delegats han acordat impulsar l'acció climàtica i han aprovat les regles de l'article 6 per a crear un marc de treball per als mercats globals de carboni.

La versió final d'aquest document, denominada Paquet Climàtic de Glasgow, manté les propostes malgrat que en el darrer minut Xina i Índia, dos dels principals emissors de gasos d'efecte d'hivernacle s'hi havien oposat. Això inclou el manteniment d'un llenguatge que estableix la reducció del carbó i els subsidis a combustibles fòssils i emplaça a la pròxima Cimera (COP27) a adoptar nous objectius climàtics.

Els experts són cauts amb les mesures adoptades puguin mantenir viu l'objectiu de 1,5 °C respecte als nivells preindustrials. Però segons informa l'agència Bloomberg, alguns activistes ambientals han mantingut les seves crítiques sobre la falta de compromís de finançament per part dels països rics que han estat pressionats a «fer més» i a ajudar a les nacions en desenvolupament en el seu procés de descarbonització i a gestionar els esdeveniments meteorològics extrems.

Durant el plenari de votació dels textos parcials del Paquet de Glasgow, Lichtenstein i Mèxic han criticat que la cimera no ha estat ni inclusiva ni transparent i han lamentat el llenguatge poc ambiciós en el procés de posar punt final als combustibles fòssils.

Les Illes Marshall han mostrat el seu profund desacord amb el canvi de llenguatge d'última hora i, encara que ha acceptat aquestes modificacions ha volgut mostrar la seva disconformitat. En la mateixa línia, Fiji ha criticat que les novetats en els textos, després de dues llargues setmanes de negociació, s'han introduït en «les últimes hores» i sense el «degut debat», cosa que considera que perjudica especialment els petits estats.

Antigua i Barbuda, en la mateixa línia ha expressat el seu desacord i després de diversos delegats amb la mateixa crítica, el president de la COP26, Alok Sharma, ha demanat perdó per com s'ha desenvolupat el procés i ha entès el «desacord» dels països, encara que ha justificat la manera de fer-ho que ha volgut «protegir el Paquet de Glasgow».

Respecte a l'acord del carbó, el text final de la cimera ha estat criticat fortament pel delegat de Fiji que lamenta que el llenguatge finalment adoptat parla de «reduir» més que «d'abandonar» el carbó. No obstant això, es tracta de la primera vegada que un acord de l'ONU fa un esment exprés als combustibles fòssils.

El text aprovat també crida a posar fi als subsidis ineficients als combustibles fòssils i al fet que els països reforcin les seves retallades d'emissions de gasos d'efecte d'hivernacle en 2030 al final del pròxim any per a limitar l'escalfament i aconseguir l'objectiu del 1,5 °C.

Un altre dels avanços als quals s'han compromès els països és a reforçar els seus plans de reducció d'emissions per a 2030 i a presentar aquest nou compromís al final del pròxim any quan se celebrarà el pròxim cim, la que serà la COP27 en Sharm el Sheij (Egipte).

Els ministres i els negociadors han enviat així mateix un senyal fort per a obrir la porta de sortida als combustibles bruts, amb un acord que crida a fer esforços per a accelerar la reducció del carbó així com a posar fi a les subvencions als combustibles fòssils ineficients.

El 'Paquet de Glasgow' ha estat penjant d'un fil fins el darrer minut per la disconformitat de l'Índia i la Xina en relació amb el llenguatge i s'ha rebaixat «d'eliminar gradualment» el carbó no a «reduir gradualment», la qual cosa ha provocat la resposta enfadada de la Unió Europea i dels països vulnerables.

Finalment, l'acord urgeix els països desenvolupats a, almenys, duplicar en 2025 el seu finançament total per a ajudar els països en desenvolupament a adaptar-se al canvi climàtic respecte a 2019. Així mateix, un altre dels assoliments és que s'ha pogut finalitzar aspectes claus del llibre de regles de París quant a mercats de carboni.