En una setmana complicada per a Juan Carlos I, després que dilluns es conegués l'existència d'un segon compte en el Credit Suisse del qual seria beneficiari i dimarts es fes pública la denúncia de la seva examant, Corinna Larsen, davant del Tribunal Superior de Justícia d'Anglaterra i Gal·les per «vigilància il·legal»; aquest dimecres el mitjà citat lliga caps de com l'enginyeria fiscal que permetia a Juan Carlos ocultar els seus ingressos tèrbols es va anar generant al llarg del temps entorn d'un compte del Credit Suisse que rebia el nom en clau 'Soleado' i en el qual prendrien protagonisme «sospitosos habituals» com el broker suís Arturo Fasana, l'advocat suís Dante Canonica o l'omnipresent cosí del rei, Álvaro de Orleans-Borbón.
Segons Público, l'operació devenda del Banco Zaragozano va ser ruïnosa per al comprador, Barclays Bank, que va formalitzar la compra per 1.140 milions d'euros, el triple del seu valor en llibres, i que va acabar en desastre el 2014, quan l'entitat britànica va acabar per retirar el seu negoci a l'Estat espanyol després de perdre al voltant de 4.000 milions a aquest mercat durant la gran crisi financera.
'Pelotazo' de 52 milions
Atès el mal negoci que va fer Barclays, queda clar que els qui van fer el 'pelotazo' van ser els anteriors propietaris del Banco Zaragozano, és a dir els Albertos, i també Juan Carlos I que gràcies a la seva tasca de mitjancer regi es va embutxacar 52 milions d'euros, una xifra que per a 'Público' va significar «una de les quantitats netes més importants de la seva llarga carrera com a comissionista».
A més, aquesta fortuna tèrbola, malgrat no ser la primera, seria l'origen d'una nova època de blanqueig de la mà dels anteriorment esmentats Fasana i Canonica, que van construir un entramat de societats i fundacions opaques per ocultar l'existència i moviments d'aquests diners.
El paper de Felipe VI
La revelació de l'estranya operació de venda del Banco Zaragozano, coneguda inicialment el febrer de 2020, just abans de la pandèmia del coronavirus, va suposar l'inici d'investigacions que fins ara permeten anar coneixent parcialment fins on arribava la mà de Juan Carlos i quina era la profunditat de la seva butxaca, però també apunta incògnites com el paper de l'actual rei espanyol, Felipe VI, que mesos abans de l'exili de Joan Carles va fer el pas simbòlic d'anunciar la seva renúncia a qualsevol eventual herència del seu pare, ja que l'actual monarca figurava com a segon beneficiari de l'entitat pantalla Lucum, amb seu a Panamà, i que servia per desviar els fons tèrbols de Juan Carlos.
7 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Quinas cosas,no se veu cap comentari,dels españolitos "coronitas",banderitas,i gonellas; segur que hi están d'acord.
Idò! Bancs m´heu dit? I els clients hem de fer la feina nosaltres i pagar? M´ho menjaré de pipes!
-No patigueu que ara el Tribunal de Cuentas actuará ràpidament d´ofici com ha fet amb els polìtics catalans,.....(no hi ha que perdre mai la esperança amb la justícia espanyola)......moooooc.
És igual, el Govern progressista del PSOE i Podemos no mourà ni un dit. Tothom espera que el Borbó vell se mori pwr poder dir allò que diuen en castellà, muerto el perro se acabó la rabia.
I digués qualque cosa i acabaras a la presó, per atemptar contra el seu honor. I el pitjor, és que encara presumeixen de que Espanya és un país democràtic.
Segons na Corinna, que coneix bé el percal, un centenar .
52 milions d´euros, una minúcia davant l´enormitat de l´espoli no declarat. El mínim que es mereix es seguir amb el desterrament entre els moros, su otra patria. Què deu ser aquest el tercer capítol de la història de todos los xanxullos habidos y por haber ? Pot ser que pugui tenir 30 o 40 capítols ? Ho anirem veient.