Cimera Illes Balears – País Valencià: Armengol i Puig aposten pel 'pont Jaume I', que «uneix ambdós territoris»

Així ho han expressat Puig i la presidenta del Govern, Francina Armengol, en l'acte de clausura d'aquesta cita. Armengol s'ha preguntat «com pot ser que encara s'estigui celebrant la primera cimera» entre totes dues quan «fa molt temps que ho tenim tot per a treballar conjuntament».

Les Illes Balears i el País Valencià «han dit amb total rotunditat que volem ser escoltades», ha manifestat Armengol, mentre que Puig ha defensat que aquests «territoris bessons» estan a la «perifèria central», en el «centre de l'Espanya d'Espanyes».

La cimera se salda amb un document de conclusions i acords entre ambdues que inclouen quatre candidatures conjuntes a projectes europeus; la posada en marxa de projectes turístics conjunts; l'impuls a l'economia blava, la reclamació del canvi de la llei d'Estrangeria per a millorar l'acolliment de menors i la connexió de les Illes Balears amb el Corredor Mediterrani.

A més, totes dues autonomies lideraran un projecte que ja té aprovats els fons europeus: el programa d'Astrofísica i Física d'Altes Energies, dotat amb 34 milions. Les altres quatre candidatures conjuntes tracten temàtiques com l'hidrogen verd, la mobilitat marítima i portuària, la salut i l'envelliment actiu i la sostenibilitat de l'Eix València-Palma en el marc del Corredor Mediterrani.

Durant el seu discurs, Puig ha remarcat que Espanya té «7.526 quilòmetres de perímetre costaner», mentre que el de la M-30, «en canvi, només té 32 quilòmetres». «7.500 enfront de 32. Per tant, Què és perifèria i què és centre?», s'ha preguntat. A més, s'ha congratulat que hagin decaigut els perimetratges territorials pel coronavirus, i ha ironitzat: «Ara és moment que caiguin els perimetratges mentals».

'Pont Jaume I'

Puig ha remarcat que Espanya és diversa i que necessita atendre els reptes territorials com «el despoblament, la superpoblació estacional, la insularitat, la perifèria i la invisibilitat». Front a això, el 'pont Jaume I' uneix «dos territoris imprescindibles per a la convivència, la prosperitat i el futur d'Espanya», per la qual cosa han reivindicat conjuntament la «consideració que mereixen» tots dos territoris així com «visibilitzar que la perifèria està en el cor de l'Espanya real».

De fet, segons Puig, per aquest 'pont de Jaume I' ha de «passar l'Espanya de demà», «més sostenible amb la diversitat, compromesa amb la cogobernança, superadora d'estructures radials en els mapes i les ments, impulsora de la innovació i la transició energètica justa i que «vegi el Mediterrani i Europa com la Ítaca a la qual ha d'arribar».

Un espai inclusiu

Per la seva part, la presidenta Armengol ha apuntat que la cimera finalitza amb «dues certeses»: «comprovar tot el que connecta totes dues regions i millorar-ho amb projectes de futur», així com «la seguretat que hi haurà més trobades». «Les nostres societats són poble, sabem el que volem i sabem que hem de fer per a projectar-nos cap al futur», ha afegit.

Segons Armengol, les Balears i el País Valencià han de continuar treballant en un «espai comú» basat en els valors de justícia social, igualtat, pau, sostenibilitat i ecologisme que portin «al progrés inclusiu» i «a les oportunitats per a tots i totes». «Aquest espai comú existeix des de fa temps en la societat», ha assenyalat, alhora que ha afegit que ara s'ha de treballar des de les institucions i des de tots els àmbits de tots dos territoris.

La líder de l'Executiu balear ha destacat que «units», els dos governs autonòmics «es faran escoltar amb més força». En aquest sentit, ha apuntat al model d'estat que tots dos reclamen que, segons la presidenta, «s'ajusta més a la realitat del que som». «Una Espanya d'Espanyes», ha declarat.

També s'ha referit a la necessitat d'un finançament «que permeti desplegar els serveis públics» als quals s'han compromès les comunitats i ha demanat que el repte demogràfic s'abordi «en tots els seus vessants» i que es continuïn descentralitzant i enfortint els serveis públics.

Amb tot, Armengol ha considerat que amb aquesta cimera s'ha demostrat que les dues societats volen «contribuir des de la perifèria» i és «la constatació que hi ha vida més enllà de la centralitat». «Ens veiem a València», ha finalitzat.