El Dia Europeu de les Llengües, proclamat el 26 de setembre de 2001 pel Consell d'Europa amb el suport de la Unió Europea, té com a principal finalitat el foment de l'aprenentatge d'idiomes a tot Europa.
La Plataforma per la Llengua impulsa una acció per a reclamar l'estatus d'oficialitat del català a les institucions i normatives europees
També a Ara
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- SIAU romp el silenci entorn del mestre i cantant Miquel Roldán
2 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Por sentido común, por abreviar las cosas y hacerlas más ágiles, ahora que los ingleses se van, en Europa solo debería haber las siguientes lenguas oficiales:, el alemán, el francés, el italiano y el español. El inglés por ser el esperanto de ahora y de años venideros, como lengua "conveniente", pero no oficial. Ya sé que esto no os gustara. Pero las cosas son como son y no como nos gustaría.
Al final tot això és folklore, perquè ni els mateixos que reivindiquen el català llavors l'usen: a la Unió Europea pareix que només existeix una llengua, l'anglès (la dels antieuropeus). Si sentiu mai la Presidenta de la Comissió i els seus comissaris ¿en quina llengua s'expressen el 90% de les vegades? Si sentiu la presidenta del Banc Europeu ¿en quina llengua parla sempre? ¿Heu sentit mai, les vegades que hi ha transmissió -encara que sigui parcial- dels debats al Parlament Europeu, qualcú que hi parli en polonès, portuguès, txec, finès, etc? ¿En quina llengua es proposen les etiquetes '#EuropeanDayOfLanguages i #NoOfficialNoExist'? El plurilingüisme de la Unió Europea en realitat és una falàcia, no el practiquen els qui el prediquen. I a més a més, si no som capaços d'aconseguir que a casa nostra el català sigui normal pertot ¿com volem aconseguir que a la Unió Europea, on no interessa gens, sigui acceptat? Si fóssim forts a casa ens respectarien a fora; si aquí som poc més que una 'particularitat regional' que fa més nosa que una busca dins un ull, ¿com podem exigir a fora que ens tenguin presents? No som ningú i com a ningú ens tracten. Això sí: des del Govern organitzen conferències i actes acadèmics sobre la llengua per a dissimular la seva absoluta incapacitat (desgana?) de canviar la situació.