Aquesta iniciativa, que du a terme la Direcció General de Memòria Democràtica, s'emmarca dins el pla de senyalització d'espais significatius mitjançant la instal·lació d'arbres de la memòria a diferents fosses de Mallorca, Eivissa, Menorca i Formentera, tant si s'ha executat un projecte d'exhumació i recuperació de cossos de represaliats, com aquelles en les quals no en resulta tècnicament viable.
A l'acte hi han assistit el secretari autonòmic de Memòria Democràtica i Bon Govern, Jesús Jurado; el director general de Memòria Democràtica, Marc Herrera; el regidor de l'àrea d'Activitats i Serveis Generals de Manacor, Carles Grimalt; la portaveu de la Comissió de Fosses i Desapareguts, Maite Blázquez; i l'historiador local, Antoni Tugores; així com representants municipals i de les entitats memorialistes.
Jesús Jurado ha assegurat que «encara fa falta molta pedagogia perquè la societat sigui conscient del nivell de brutalitat que va arribar a assolir la repressió feixista a Mallorca a partir de l'agost de 1936». «Aquest 'Arbre de la Memòria' ha de servir de fita per recordar el que va passar quan una rebel·lió militar va derrocar un govern democràtic i va convertir els cementiris de Manacor en autèntics camps d'extermini», ha dit.
Per part seva, el director general Marc Herrera ha remarcat que, si bé l'actual situació sanitària fa inviable un homenatge multitudinari a les víctimes tal com estava inicialment previst, el Govern no renuncia a què, una vegada que la situació canviï, es dugui a terme un acte d'homenatge públic amb participació de familiars i veïns.
També, el regidor Carles Grimalt ha afirmat que «avui feim una passa més per recuperar memòria i dignificar un espai que al 36 s'hi produí la barbàrie. Recordant farem el possible perquè no torni a passar mai més».
A més, en nom de la Comissió Tècnica de Fosses i Desapareguts, la seva portaveu, Maite Blázquez, ha volgut recordar que «els arbres de la memòria són un símbol significatiu en el llarg camí del reconeixement de la veritat d'uns fets amagats i silenciats durant massa anys». «Però no oblidem que encara cal fer molta feina per tal que les legítimes reclamacions de les famílies dels nostres assassinats siguin ateses, es faci justícia a totes elles i la reparació esdevingui un fet real que guareixi a totes les generacions d'aquest país», ha manifestat.
El pla de senyalització d'espais de la memòria, aprovat per la Comissió Tècnica de Desapareguts i Fosses de les Illes Balears, inclou la senyalització d'altres fosses ubicades als municipis de Manacor (Son Coletes), Maó, Sant Francesc Xavier, Sant Joan, Montuïri, Llucmajor, Alaró i Sencelles, tal com es va fer al cementiri de Sant Ferran de ses Roques a Formentera i també al de Palma.
Així, a l'actual Parc de Son Mas a Manacor, on antigament s'ubicava el cementeri municipal, s'ha descobert una escultura dissenyada per l'arquitecte Sebastiano Rossi en material ferro i que representa un arbre de cinc branques per fer visibles les cinc illes. L'obra inclou una placa commemorativa amb un text que fa referència, en cada cas, als fets històrics ocorreguts en els espais respectius.
Des d'avui, a la placa de l''Arbre de la Memòria' de l'antic cementeri de Manacor, es pot llegir el text següent: «En memòria de les víctimes del feixisme i de la seva lluita en defensa de la justícia i la llibertat. En aquest indret, entre l'agost i el setembre de 1936, foren enterrades centenars de víctimes assassinades per la repressió franquista. Que el seu compromís per assolir un món millor, més just i igualitari no caigui mai en l'oblit».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.