TW
17

El Règim del 78 reacciona quan es toca un dels seus components. Tan se val si és provinent del franquisme o si se l'acusa de crims de lesa humanitat, no hi ha ni dretes ni esquerres, tots corren a l'auxili de l'assenyalat.

María Servini, la jutge titular del jutjat federal número 1 de Buenos Aires instrueix la causa contra els imputats per crims de lesa humanitat durant la dictadura franquista i ha citat l’exministre espanyol, Rodolfo Martín Villa, a un interrogatori via telemàtica a l’ambaixada argentina aquest dijous 3 de setembre.

Serà la primera vegada que s'aconsegueix que un exministre franquista s'assegui i expliqui per què va prendre les decisions que va prendre.

Segons ha destapat el digital espanyol elDiario.es, els dies previs a la citació expresidents, exministres i exlíders sindicals varen enviar cartes a la jutge Servini per presionar-la i mostrar el seu suport a Martín Villa.

La llista del 78

Entre els que han redactat missives de suport al responsable polític de la repressió de les darreries del Franquisme, hi ha: Felipe González, José María Aznar, José Luis Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy, dels exsecretarios generals d'UGT i CCOO Nicolás Redondo, Cándido Méndez, Antonio Gutiérrez i José María Fidalgo, de dos 'pares de la Constitució' –Miguel Herrero i Rodríguez de Miñón i Miquel Roca–, de l'exministre i president de la Fundació Espanya Constitucional Eduardo Serra, de l'exministre i president de la Fundació Transició Espanyola Rafael Arias-Salgado, del senador Jaime Ignacio del Burgo, de l'exministre Marcelino Oreja.

Especialment greu és el cas del suport explícit de l'exministre i avui vicepresident de la Comissió Europea com a Alt Representant per a Afers exteriors i Política de Seguretat, Josep Borrell.

Imputat per 13 delictes d'homicidi
Martín Villa està investigat per un total de 13 delictes d'homicidi agreujat en un context de crims contra la humanitat durant la Transició espanyola. La justícia argentina imputa la participació de l'exministre en diverses matances, com la massacre de Vitòria el 3 de març de 1976, en la qual cinc obrers van morir per trets de la Policia Armada en una església prèviament 'gasada'. La repressió contra els treballadors va deixar més de 100 persones ferides, la majoria per armes de foc. Martín Villaera ministre de Relacions Sindicals del Govern presidit per Carlos Arias Navarro.

El mateix any 1976 els anomenats 'guerrillers de Crist' varen matar una dona a Santurce. El grup ultradretà estava «protegit per la policia», segons la denúncia en mans de la jutgessa Servini. El 1977 es varen produir més morts, un estudiant mort a una manifestació que demanava amnistia per als presos polítics de la dictadura i altres tres morts, un d'ells després de «tretze dies de dolorosa agonia» per tortures policials.

Els successos dels Santfermins del 78, un dels episodis més violents de repressió policial a la Transició, també estan inclosos en la causa. Un estudiant va rebre un tir al front, i més de 150 persones varen resultar ferides. Un altre jove va caure assassinat dies després en Donostia.

Martín Villa, en aquests casos, estava a càrrec de les forces de Seguretat de l'Estat com a ministre de Governació o de l'Interior.