«De sobte, molts tràmits que no es podien fer per internet, sí que s'hi poden fer»

De sobte, moltes de les gestions i feines que no es podien fer telemàticament s'hi han passat a fer.

La crisi provocada per la pandèmia de covid-19 ha suposat un dels primers experiments a gran escala i a nivell mundial d'una transició accelerada cap a una major digitalització de les nostres vides. Estam preparats? Què hem après d'aquests mesos? Com poden afavorir les Tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) en millorar la governança? dBalears ha parlat amb Marc Ordinas i Joan Cibersheep, experts en aquestes qüestions, per trobar respostes.

«No estàvem preparats»

Marc Ordinas, programador i ciberactivista, considera que «no estàvem preparats» i explica que «hem après que es poden fer moltes activitats i gestions telemàticament, però que com que no estàvem preparats, hem hagut de recórrer a eines que no son 'nostres', sinó que tenen uns amos amb uns interessos».

Ordinas posa d'exemple que durant els dies de confinament s'han oferit per internet molts actes interessants que abans tenien una barrera física evident: «un acte interessant que es fa a Barcelona, si no s'emet per internet, la majoria de gent que no viu a la capital, no hi pot anar, en canvi, aquests dies hem pogut gaudir d'actes que s'han retransmès per alguna xarxa», però «aquestes xarxes, per exemple Instagram, fan que per poder-hi entrar hagis de donar les teves dades, que és amb el que ells fan negoci».

La clau està segons Ordinas en ser conscients que «tot té un preu»: «tot té conseqüències, comprar a Amazon té conseqüències, en aquest cas reforçar una multinacional i afeblir el comerç local» i recorda la sentència d'Aude Lordre: «les eines de l'amo mai desmuntaran la casa de l'amo».

L'especialista informàtic també recorda que aquestes eines tenen els seus 'amos' als EUA i que, per tant, les decisions sobre els continguts es prenen amb els criteris d'allà i afegeix que en el nostre cas, cal recordar que moltes d'aquestes grans corporacions tenen la seva delegació a l'Estat espanyol a Madrid, amb les conseqüències que això té en termes de llengua i d'altres referents.

Ordinas recorda que «internet havia de canviar el món» i posa com exemple que, fins i tot Google al principi, era més obert, «el seu xat era obert» i explica que «qui ho va començar a pervertir va ser Mark Zuckerberg (propietari de Facebook) que va començar a limitar artificialment àrees dins internet, i tothom s'hi ha hagut d'adaptar»

«De sobte, molts tràmits que no es podien fer, sí que es poden fer»

De la seva banda, Joan Cibersheep, programador informàtic i divulgador de les TIC, constata que «la gent se n'ha adonat, ara, que es poden fer molts tràmits per internet, que abans els feia peresa» i destaca que l'Administració no facilita la transició cap a la digitalització: «l'Administració està plena de sistemes arcaics que estam avesats a fer servir, però que no són gens senzills. I arriba la crisi sanitària i, de sobte, molts tràmits que no es podien fer, ara sí que es poden fer a través de la xarxa».

Cibersheep posa un exemple rocambolesc: «la Hisenda espanyola te demana que presentis en paper les factures que 'en origen' són en paper. Però avui, totes les factures tenen un origen digital, per molt que després algú les imprimesqui».

Cibersheep destaca «la poca preparació per part de la població i la poca preparació del propi sistema» per funcionar digitalment i afegeix que «comunicar amb l'administració requereix un llenguatge volgudament complicat» perquè «en el funcionament 'en paper' demanen tràmits físics difícils d'entendre i de manejar» i quan passam a digital, sembla que es vulgui mantenir aquesta dificultat per desxifrar els tràmits.

Cibersheep també constata que amb les gestions en paper tenim la sensació que «les dominam» i les que feim per internet, hi ha una bona part de la ciutadania que té la sensació que «no les domina».

«Les TIC poden fer la democràcia més directa»

Pel que fa a les possibilitats que ofereixen les tecnologies actuals per a millorar la governança, Marc Ordinas reflexiona que «el model de representació democràtica és de finals del segle XVIII, quan la política era a l'abast de poca gent, i era necessari enviar representants a París o Madrid, que tardaven dos dies en arribar» i ho contrasta amb el fet que avui, de fet, per valorar la representativitat de cada partit, «es podria comptabilitzar el número exacte de vots que té i fer la proporció exacta de representativitat que té» i afegeix que l'actual sistema «no té en compte que avui existeixen els telèfons, internet i altres eines que fa 200 anys no existien» i es demana «com és possible que a les sales de plens dels parlaments no hi hagi pantalles, perquè els diputats puguin il·lustrar amb imatges allò que diuen?».

Durant la pandèmia i l'estat d'alarma, segons Ordinas, «ha quedat clar que no fa falta que els diputats vagin al parlament», contràriament al que s'afirmava just abans.

Segons Ordinas, «les TIC poden ajudar a fer la democràcia més directa, poden facilitar el seguiment i la intervenció dels ciutadans i dels experts en la matèria que es debati a les sessions plenàries». Pel que fa a fer les eleccions a través de votacions telemàtiques, emprant l'ordinador o el telèfon mòbil, per exemple, considera que

«per fer que les votacions siguin, al mateix temps, segures i secretes, encara s'ha de millorar el sistema».

«Tothom té carnet digital, però ningú el pot fer servir»

Joan Cibersheep creu que és essencial «desfer-nos del llenguatge burocràtic pompós i antic»: «necessitam simplificar, es pot filar prim i simplificar al mateix temps» i posa com exemple «quan es va plantejar la necessitat que els prospectes dels medicaments fossin comprensibles per a la població».

Cibersheep explica que «l'experiència d'usuari que li demanam a una empresa, és la que li hauríem d'exigir a una institució» i recorda que, encara avui, «hi ha algunes administracions que et passen una fotocòpia amb 16 passes que has de fer per fer un tràmit telemàtic», en aquest sentit destaca que la hisenda espanyola i la Seguretat Social «són els grans contraexemples» del que hauria de ser un funcionament telemàtic institucional.

Cibersheep encara posa més exemples de burocràcia absurda: «tothom té carnet digital, però ningú el pot fer servir; si tens el pin, no tens l'aparell necessari... i les instruccions són de fa 10 anys!»