Valtònyc: «El poder a l'Estat espanyol el tenen els feixistes, la Guàrdia Civil, la Policia, l’exèrcit...»

En primer lloc parla'ns del disc 'Piet Hein’. Qui era Piet Hein?

Piet Hein era un pirata neerlandès que va ser capturat pels espanyols al segle XIV i després de ser capturat, va escapar i es va endur amb ell tots els tresors i tot l'or de la nova Espanya i va aconseguir arribar una altra vegada a Flandes. Després, amb tot el que va robar, va aconseguir finançar tota la guerra naval contra la nova Espanya i els va vèncer i va tenir tot un reconeixement i va suposar una vergonya cap a la nova Espanya i va embrutar la seva imatge internacional el fet de perdre aquesta batalla de Matanza.

Per tant podríem entendre que amb aquest nou disc, fas una mica d’homenatge a aquest home no?

Sí, jo crec que hi ha una retroalimentació entre els dos personatges, ell va fugir al segle XIV de la nova Espanya i jo he fugit al segle XXI d’Espanya però sembla que vivim encara al segle XIV, que necessiten aturar gent i necessiten silenciar la veu i necessiten callar la dissidència i crec que jo mateix també he embrutat la imatge internacional de l’estat espanyol. He guanyat batalles jurídiques a Europa i sóc això, un poc pirata.

Ja fa dos anys que ets a l’exili. Ens podries explicar perquè ets a Bèlgica, perquè te n’has hagut d’anar, i a dia d’avui com està la teva situació jurídica?

Jo vaig partir d'Espanya perquè amb 18 anys vaig rebre una denuncia d'en Jorge Campos, que ara és el president de Vox, i abans era el president del Circulo Balear. I a través d’aquesta denuncia l’Audiència Nacional la va admetre a tràmit i finalment vaig ser condemnat a tres anys i mig de presó per suposada apologia del terrorisme, suposades amenaces de mort i injúries a la corona. Llavors com que em varen condemnar a l’Audiència Nacional havia de complir la pena de presó integra i vaig ser jutjat amb una llei antiterrorista i a part de complir la condemna integra l’havia de complir a 500 quilòmetres de casa. En aquest moment vaig decidir que no volia entrar a la presó i no volia admetre aquesta humiliació, tan sols per fer cançons i per ser d’esquerres i vaig decidir marxar i resistir des de fora. També consider que resistir des de dins és totalment respectable i legítim però jo ho volia fer des de fora. També hi havia més condemnats a presó i hi havia una estratègia conjunta i estàvem decidits a entrar a la presó, vaig dir que aniria a Europa a contar-ho. Aquí a Bèlgica, moltes de les institucions europees m’han acabat donant la raó i els jutges belgues han considerat que a una cançó no hi pot haver un delicte de terrorisme perquè l’ordre tramitada per Espanya era per terrorista, els jutges belgues han dictat que això era llibertat d’expressió i també he guanyat una pregunta prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, perquè Espanya va intentar aplicar un codi penal posterior als fets i això no es pot fer, és il·legal, i es pot dir que al final li he guanyat la batalla per la llibertat d’expressió i també d’aquesta pregunta prejudicial perquè Espanya va intentar fer trampes per aconseguir la meva extradició.

En la denuncia que formulà Jorge Campos, que argumentà perquè t’aplicassin aquesta llei i et condemnassin?

Argumentava que jo era amic de grups 'terroristes' com Arran o la CUP, i per aquesta gent el simple fet de ser d’esquerres, d’estar vinculat al moviment independentista era motiu suficient com per considerar-me un terrorista. Això eren els arguments d’en Jorge Campos i els jutges de l’Audiència Nacional que no difereixen molt de la ideologia d’extrema dreta i feixista d'en Jorge Campos li varen comprar el relat i finalment me varen condemnar a tres anys i mig de presó. Vàrem recórrer al Suprem i el Suprem, com que forma part de les mateixes institucions franquistes de l’Estat espanyol, va mantenir la condemna i el Constitucional, al final, desgraciadament, els feixistes controlen les seves institucions i donen legitimitat a personatges com en Jorge Campos, i personatges com aquest tenen el poder d’exiliar un jove que va fer cançons amb 18 anys i condemnar-lo a presó i, a més a més, ara en Jorge Campos també ha aconseguit que la Unió de Pagesos retiri una campanya en la qual jo sortia.

D’ençà que ets a Bèlgica, que ets a l’exili, molta gent se n'ha adonat que a les lletres de les teves cançons s'explicava la realitat que hi havia en aquest país. Entre d’altres coses tens cançons que parlen dels borbons, tu ja en parlaves i cantaves sobre la corrupció i ara s’han posat en evidència i a la llum pública.

No som cap visionari, ni molt manco, jo era un jove de 18 anys que es va informar a través d'internet dels negocis dels borbons i sobre el que han fet durant tota la vida, que ha estat robar, ser corruptes i ser bàsicament una màfia. Ja fa molts de segles que els borbons roben, i és normal que els reis robin, i hi ha gent que diu que a n’Alfons el feren exiliar d’Espanya no per rei, sinó per lladre, ja ve de moltes generacions. Jo era un jove a qui en Pablo Iglesias li va demanar una cançó pel seu programa i justament em va dir que havia de xerrar sobre la monarquia, jo vaig anar a Google, vaig recopilar informació i la vaig ajuntar a una cançó i al final, el jutge m’ha condemnat per injúries a la corona per dir allò que internet i els mitjans de comunicació ja diuen i a més ara s’està visibilitzant que el rei era un lladre, perquè abans era una cosa més conspiranòica i no estava tant a la superfície. I jo continuu a Bèlgica i. ni en Pablo Iglesias. ni ningú. m’ha vengut a demanar perdó...

Quin missatge vols transmetre amb aquest darrer treball musical?

Sobretot és una vacil·lada a l’Estat espanyol que m’ha volgut empresonar i he acabat fent música i he acabat traguent un disc editat des de Bèlgica, pagat pel mateix estat belga perquè vaig demanar una subvenció al ministeri de Cultura i com que eren molts de doblers el que vaig fer va ser ajuntar músics i fer un disc de rap amb músics, no hi ha res d’ordinador tot són músics d’allà, vaig contractar un saxofonista, un pianista, un contrabaix, un percussionista... i al final férem un disc de rap tot pagat per l’Estat belga i, al mateix moment que es decidia la meva extradició, a Bèlgica, vaig anar al jutge i li vaig donar el disc i li vaig dir que si sóc un terrorista, com és que Bèlgica m’ha pagat un disc. És un disc on dic moltes coses, però també és una vacil·lada per seguir fent música. És un disc que té 16 cançons, 8 en català i 8 en castellà, on el missatge està clar, que seguim donant canya i la llibertat d’expressió no és negociable i que no estam disposats a perdre-la i continuarem lluitant encara que suposi un risc.

Record que en una roda de premsa avares contar, des de Bèlgica, que quan vares canviar de domicili, vares canviar de districte, vares haver de donar comptes i registrar-te, en aquest moment et demanaren per quina raó eres un exiliat a Bèlgica i tu vares contestar que ets cantant, ells et tenien a la fitxa com a terrorista. Aquell policia no acabava d’entendre que un terrorista estàs perseguit per la justícia espanyola per cantar. No sabien si era una broma.

Ho record bé, allà venen a ca teva i la primera vegada que varen venir eren vuit policies, a mi me va sorprendre molt que fossin tants, i els hi vaig demanar. Com que jo figurava com a terrorista no sabien ben bé com havien de venir preparats, després d’això varen avisar a la comissaria i varen cercar el cas i varen trobar la informació a la xarxa. Fins i tot algun policia va arribar a comentar que els seus fills escoltaven aquesta música i a vegades les lletres parlen de matar policies i que és això, és música, és ficció, com les pel·lícules, les novel·les o els videojocs. Sembla mentida que en el segle XXI hi hagi qui no sàpiga diferenciar entre una cançó, o un discurs polític o unes declaracions als mitjans de comunicació. Els policies i jutges i la societat en general sembla que ho entenen més que l'Estat espanyol.

A dia d’avui que et diuen els teus missers?

Mai se sap perquè Europa comença més enllà dels Pirineus i per molt que hi hagi sentències del Tribunal Europeu dels Drets Humans i per moltes batalles que guanyis en els tribunals europeus, Espanya està allà, és una cosa a part que no acata ni respecta les sentències europees. Això s’ha demostrat molt amb la immunitat dels europarlamentaris, del president Puigdemont i del conseller Comín i la consellera Ponseti que tenen immunitat, poden anar per tot Europa, però no poden anar a Espanya. El meu cas és molt semblant, arribarà un dia que seré lliure, que no hi haurà una euroordre i podré anar per tot Europa, però no podré anar a Espanya. I és igual el govern que hi hagi, perquè això no depèn de qui governi sinó de qui té el poder i el poder de l'Estat espanyol el tenen els feixistes, la Guardia Civil, la Policia Nacional, l’exèrcit... i són els que defensen per damunt de tot la unitat d’Espanya. I si per defensar la unitat d’Espanya cal empresonar un raper perquè canta en contra i posa en evidència les institucions franquistes, se’l perseguirà fins a la mort, perquè la unitat d’Espanya es tracta de defensar-la per damunt tot, i de ser com el torero que es posa davant el bou i li és igual la mort, només per fer espectacle. Espanya és el torero i Europa és el bou i fins que no arribi una força major, que jo crec que serà la gent i la mobilització als carrers això no canviarà mai i no ho farà tampoc cap govern suposadament d’esquerres i tot això que la gent creu i es neteja la consciència votant-los cada quatre anys.

He consultat el teu compte de twitter. Referent al torturador Billy el niño dius «A vegades la vida no és justa, aquest home hauria d’haver mort a una presó i no al seu llit després d’una vida d’homenatges. Que l’infern no et sigui lleu, torturador».

Això és Espanya, gent com ell, un torturador, ha de morir amb totes les medalles posades i amb un sou vitalici. Després demòcrates han d’estar a la presó o a l’exili i no poder acomiadar-se dels seus familiars que moren. Espanya no té una millor definició de no haver sabut fer una transició bé i dic transició per dir alguna cosa, perquè crec que no és ni això. És una vergonya que aquest home es passejàs pel carrer amb totes les medalles que la Guardia Civil li fes tots els homenatges que li ha fet i mentre n’Anna Gabriel sigui exiliada a Suïssa per haver fet un referèndum o en Pablo Hasél estigui a punt d’entrar a la presó... No té nom i qui defensa això és un feixista. No és que hi hagi opinions diferents ni que una persona opini d’una manera i una d’un altra, si defenses això ets un feixista, perquè aquest home era un torturador i és inadmissible que hagi mort amb totes les medalles i que l’estat li pagués una paga vitalícia, i com aquest n’hi ha molts i no només militars, sinó també jutges a l’Audiència Nacional o a l’Església.

Es reuneixen el rei, en Nadal, en Gasol i n’Alonso. I encara així necessiten una xuleta per veure qui és qui. Un paga impostos a Suïssa, l’altre a EEUU i el darrer el varen agafar amb una SICAV il·legal. Els altres dos són una família de reconeguts mafiosos, evasors d’impostos i part de la seva fortuna prové d’estar vinculats al franquisme i a la venda d’armes a països genocides. Així tots patriotes.