31M: Dia Internacional de la Visibilitat Trans

El 31 de març es commemora el Dia Internacional de la Visibilitat Trans. És el dia designat per a destacar a les comunitats transgènere, transsexual i aquelles que no es regeixen pels estereotips de gènere preestablerts. Aquesta data no només celebra la diversitat i els drets de les persones trans, sinó que també sensibilitza contra la discriminació que han patit (i pateixen) totes aquestes persones a tot el món, la transfòbia.

L'activista transgènere de Michigan, Rachel Crandall, l'any 2009 va considerar que hi havia una falta de dies de reconeixement LGBTIQ+ que celebressin la visibilitat trans. A conseqüència d'aquesta realitat, Crandall va decidir impulsar un dia commemoratiu per a la visibilitat trans que fixaria el 31 de març. Fins aquell moment, l'única commemoració coneguda i focalitzada en la comunitat trans era el Dia Internacional de la Memòria Trans, que recorda a les persones trans víctimes de crims d'odi. Més enllà, no hi havia ni es reconeixia la visibilitat i versatilitat dels membres de la comunitat trans vius.

Dades sobre la discriminació Trans

El passat 2019, la Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Trans i Bisexuals (FELGTB), va publicar els resultats d'una enquesta en la qual enunciava que el 42% de les persones trans enquestades varen patir amenaces o maltractament psicològic l'any 2018. Les dades reflecteixen la quotidianitat de les persones trans: entorn del 70% dels entrevistats varen ser insultats en aquest període de temps, el 31%, assetjats i el 42% va patir negació a l'accés laboral (la taxa d'atur de les persones trans a l'Estat espanyol és del 85%). A més, estudis que investiguen la taxa de suïcidis mostren com un 50,8% dels homes trans, un 41,8% dels adolescents no binaris i un 29,9% de dones trans han intentat suïcidar-se.

Aquestes xifres assenyalen que la societat, avui dia, encara pateix de transfòbia (odi, rebuig, discriminació, por cap a les persones trans), que s'estén a pràcticament tots els àmbits de la societat: personal, laboral, sanitari, legislatiu, educatiu, etc. Aquesta simptomatologia de la societat envers les persones trans, sovint, impedeix que s'avanci en matèria de qüestions legislatives i administratives. Això, d'una banda, reforça encara més la idea que es tracta de persones «malaltes» i, d'altra, se'n desprèn una indefensió com a persones individuals i com a col·lectiu. Cal recordar que no va ser fins al 2018 que l'Organització Mundial de la Salut va excloure la transsexualitat del llistat de malalties mentals.