Imatge del president de l'OCB durant el seu discurs. | dBalears

TW
0

Josep De Luis, president de l'Obra Cultural Balear (OCB), ha assegurat aquest dissabte durant la celebració de la Nit de la Cultura que l'entitat exigirà «fer passes endavant en matèria de llengua, en favor de la cultura i d'enfortiment del nostre autogovern».

De Luis ha fet balanç de les campanyes dutes a terme durant el 2019 i ha presentat algunes de les propostes per 2020. Amb tot, també ha parlat de l'avantprojecte de la llei educativa assegurant que l'entitat vetllarà per la major presència del català. Finalment, ha destacat la llengua com una eina de cohesió i integració.

Tot seguit reproduïm el discurs íntegre del president de l'OCB:

«Bon dia!

Una altra vegada, un altre any, ens trobam a la Nit de Cultura on podem repassar les fites de l’Obra Cultural Balear i, també, com han anat evolucionant les circumstàncies que ens envolten. Enguany hem dedicat el calendari a Aina Moll i Marqués; sòcia fundadora de la nostra Entitat i l’arquitecte del procés de normalització lingüística, que ens va deixar just començar l’any, dia 9 de febrer. Del seu llegat, del seu mestratge i del seu exemple en serem per sempre deutors. Seguint el camí marcat per ella, i per tantes altres persones que al llarg dels ja 57 anys d’existència de l’Obra Cultural Balear han impulsat la nostra institució, tancam un exercici en el que hem consolidat el creixement. Seguim augmentant la base social de l’entitat degana en defensa de la Llengua, la Cultura i el País a les Illes Balears. Hem recuperat i fet créixer la xarxa territorial i el nombre de socis. Hem recuperat múscul mobilitzador, com ho demostra la Diada per la Llengua del mes de maig o l’estol d’actes organitzats aquests dies amb motiu de la Diada de Mallorca.

Entre les activitats destaquen l’increment d’actes a Can Alcover, recuperant l’espai com a epicentre de la cultura; amb presentacions de llibres, conferències, recitals, trobades de diversos àmbits convergents amb els interessos de l’Obra Cultural Balear i, en definitiva, lloc referent de trobada de la llengua i cultura catalanes, pròpies de les Illes Balears.

S’ha posat en marxa la segona edició del Premi Sambori-OCB, de literatura infantil i juvenil. Hem consolidat el projecte CinemaCat, oferint a sales de cinema de les Illes Balears una cinquantena de pel·lícules doblades o subtitulades en llengua catalana. En promoció de música, hem organitzat concerts, s’ha donat suport a diversos esdeveniments i hem col·laborat en la segona edició dels Premis de la Música Balear Enderrock 2019. S’ha recuperat la col·lecció «Terra d’Argensa», publicant un nou volum després d’haver-se aturat el 2012.

I hem fet arribar un missatge positiu, transversal i engrescador cap a la nostra llengua a desenes de milers de conciutadans. D’una manera directa hem arribat a més de 25.000 persones amb la campanya «Comença amb un bon dia». L’esforç i dedicació de l’Obra Cultural Balear han aconseguit situar de nou en l’agenda el debat sobre els drets lingüístics. L’any 2020 volem multiplicar la nostra feina i la nostra presència en la vida diària dels ciutadans. Avui mateix, hem presentat un escenari mòbil que durà la campanya «Comença amb un bon dia» a tots els pobles de Mallorca. Redoblarem la nostra feina de sensibilització en els àmbits de llengua, cultura i país. Continuarem essent un motor de cultura amb Can Alcover i la nostra xarxa territorial. Celebrarem els 25 anys de diades per la llengua i intensificarem la nostra feina a les barriades de Palma.

L’any nou ens presenta reptes que no defugirem. Restam expectants per la posada en marxa de l’Oficina de Drets Lingüístics, que esperam degudament dotada de recursos humans i econòmics. Estarem a l’aguait que respongui a les necessitats. Tenim pendent convèncer als representants públics de la conveniència de complir, ells els primers, les normes. La regulació del Decret 49/2018, sobre l’ús de les llengües en l’Administració, és sistemàticament ignorat, en una constant actitud rebel al seu compliment, per una part dels nostres governants. Com poden reclamar-nos complir les normes quan ells mateixos no les respecten?.

L’exemple dels nostres governants és fonamental per prestigiar la llengua pròpia. Com és de vital importància, també, la presència de la llengua catalana en el sistema educatiu. Ens mantendrem vigilants i exigents amb les nostres institucions. Vigilarem que no es faci cap passa enrere com la que significaria aprovar la nova llei d’educació amb l’actual redactat.

Tenim damunt la taula un avantprojecte de Llei d’Educació generador de recels pels efluvis destil·lats d’èpoques d’infausta memòria als nostres centres educatius. Cert és, que en fase d’avantprojecte resta camí per córrer i les oportunitats de millora del text són moltes. L’Obra Cultural Balear, fent costat a la comunitat educativa, tendrem, com sempre, la mà estesa per avançar en la igualtat i el prestigi de la llengua pròpia. I també tendrem, com hem fet sempre que ha estat necessari, la ferma determinació per dir prou de forma tan contundent com calgui si perilla la llengua catalana com a element de cohesió social del sistema educatiu.

La cultura és el conjunt d’elements que, com a societat, posam a l’abast dels nouvinguts com a porta oberta a la integració. Llengua i cultura són, inequívocament, polítiques socials. Són polítiques de país. Invertir en llengua i cultura és apostar per la integració i la cohesió. Invertir en llengua i cultura és fer país.

Exigirem fer passes endavant en matèria de llengua, en favor de la cultura i d’enfortiment del nostre autogovern. Tossudament ferms, seguim el far d’Europa, seguim al costat dels valors democràtics en un temps on semblen rebrotar les males herbes del feixisme. Seguim, com sempre, del costat de la convivència, combatent el racisme, l’homofòbia, el masclisme, la intolerància, la repressió, la ignorància i seguim alçant orgullosos la insígnia de la llibertat, aquest llaç groc que, ja per tercer any consecutiu, ocupa el lloc on hi hauria d’asseure el President d’Òmnium Cultural i de la Federació Llull: el nostre company Jordi Cuixart».