Els conservadors liderats per Boris Johnson han guanyat les eleccions al Regne Unit. Amb una participació del 67,1% els conservadors varen guanyar les eleccions amb el 43,4% del vot i un creixement de l'1,2%, aconseguint la major victòria des de la dècada de 1980 enfront dels laboristes, que obtenen en 32,6% caient el 7,9%, els seus pitjors resultats des de 1932.
Els de Boris Johnson han arrasat a Anglaterra, però no han guanyat a les altres nacions que formen el Regne Unit.
Escòcia
El Partit Nacional Escocès (SNP) es va imposar a Escòcia amb una folgada majoria que reforça la seva presència al Parlament de Westminster i l’exigència d’un segon referèndum d’independència. El partit liderat per la ministra principal escocesa, Nicola Sturgeon, va aconseguir 48 escons (dels 59 assignats a aquesta nació), tretze més que el 2017, que ha arrabassat a conservadors i laboristes.
País de Gal·les
Al País de Gal·les, els nacionalistes del Plaid Cymru varen mantenir els seus quatre escons, al darrere dels guanyadors dels comicis, els laboristes (22 diputats) i els conservadors (14), que varen obtenir el seu millor resultat des del 1983. Els liberaldemòcrates no varen aconseguir representació.
Irlanda del Nord
Per primera vegada, els partits republicans d’Irlanda del Nord, contraris a la sortida de la UE, varen aconseguir més escons a Westminster que les forces unionistes, que són probritàniques i partidàries del Brexit. Els resultats varen confirmar la caiguda del Partit Democràtic Unionista (DUP), soci del govern de Londres durant l’anterior legislatura. El DUP va perdre dos dels deu diputats obtinguts el 2017 i el Sinn Féin, partit republicà que treballa per la reunificació d'Irlanda, manté els set que tenia, si bé no els ocupa perquè es nega a jurar lleialtat a la corona britànica. Els tres escons restants, del total que corresponen a Irlanda del Nord, varen anar a parar al Partit Socialdemòcrata i Laborista (SDLP, republicà moderat) i al multiconfessional Partit Aliança.
1 comentari
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Naltros, i ja no diguem ètnies com s'occitana o sa kurda, tenim unes dificultats insuperables per a poder viure en sa nostra llengua a ca nostra. En canvi es anglesos poden anar a qualsevol part habitada des planeta i sempre troben algú que els parli en sa seua llengua. I així i tot es queixen de pèrdua de sobirania i volen sortir en massa de sa UE. Segurament és que de bracet amb Estats Units se senten més poderosos a tot el món. Cal tenir-ho present