'Tot Inclòs' fa balanç de la legislatura i exigeix un canvi radical de model econòmic

Des del col·lectiu, ha assegurat que estan «preocupades per la deriva de creixement i insostenibilitat iniciada a les nostres illes ara fa mig segle, responsable de les principals agressions al nostre territori així com de les emissions de gasos que agreugen el canvi climàtic».

A parer seu, es tracta d'un «model amenaçat per la crisi energètica que vindrà degut a l'esgotament dels recursos energètics fòssils, fet que no permetrà sostenir el model econòmic, polític i social actual. Un model que, a més, depèn de factors externs (importació de turistes i materials, clima, disponibilitat energètica...), pel que si algun dels pilars que el suporta cau, pot esdevenir en un col·lapse econòmic i social».

En aquest context, el col·lectiu, fent un repàs de les principals normatives autonòmiques i insulars al voltant del turisme i l'economia ha proposat les següents mesures com a ampli espectre de canvi de model. Unes mesures «per obrir camí cap a la Transició a un altre model radicalment diferent de l'imperant»:

• Reducció de l'oferta de places turístiques en el sentit que han proposat grups com Terraferida i el GOB. Per cada una que és dóna d'alta se n'han de donar dues de baixa.
• Fixar un màxim de pressió humana suportable i fer feina en aquest sentit per anar progressivament decreixent en l'arribada de turistes.
• Pressionar a l'Estat per intentar tenir mà en la gestió de les portes d'entrada a l'illa: ports i aeroports.
• Ni un euro a la promoció turística. Les illes ja són prou conegudes.
• Cap euro tampoc a infraestructures i reformes que fomentin l'expansió turística.
• Fiscalització dels grans beneficis de les touroperadores i hoteleres, els quals han de revertir en el bé comú a través de la millora dels serveis bàsics i públics.
• Impuls decidit del sector primari. Foment de cooperatives integrals que controlin gran part d'aquesta cadena productiva. Des de l'origen a la venda.
• Gravar tots els béns immobles en sòl agrari amb finalitats especulatives i turístiques.
• Desclassificació de les 2.000 hectàrees de sòl urbanitzable que resten actualment.
• Moratòria en la construcció de nous habitatges.
• Expropiació dels béns clarament especulatius als grans tenidors de sòl i habitatge.
• Reforma de la multitud de cases abandonades. El problema no és la falta sinó el repartiment i els usos.
• Fixar uns màxims acceptables al preu del lloguer i del m2 en la compravenda d'immobles.
• Plans de reordenació urbana per tal d'afavorir la vida social i els desplaçaments a peu. S'ha de construir perquè ens apropem i no com s'ha fet durant dècades (en especial des de la irrupció en massa de l'automòbil, les grans superfícies comercials, les urbanitzacions d'adossats i la urbanització del medi rural) perquè ens allunyem.
• Impuls decidit del petit comerç. Afavorir els circuits comercials de curta distància.
• Potenciació a gran escala del transport públic, en especial el sector ferroviari.
• Contrarestar ja l'augment del parc automobilístic i reduir dràsticament la flota de cotxes de lloguer.
• Fomentar els estudis integrals de les estructures econòmiques. Saber quin és el nostre real metabolisme per tal de poder anar redirigint-lo cap a un més just i sostenible.

Per altra banda, en la mateixa línia, animen «a la ciutadania crítica i descontenta amb el Sistema que s'autoorganitzi». «No podem esperar grans canvis des de les institucions. Els canvis els hem de fer nosaltres i des de ja, construint nosaltres mateixos l'alternativa en forma de grups de suport mutu, cooperatives diverses, ateneus, grups de consum i col·lectius diversos», ha assegurat Tot Inclòs.

«Una societat civil organitzada i autònoma és la millor garantia de democràcia, fent de contrapoder als poders establert i creant nosaltres la democràcia directa que ens fa vertaderament partícips de la política i de la gestió dels assumptes que ens afecten com a comunitat humana que som», ha reiterat el col·lectiu.

Finalment, des de Tot Inclòs apel·len també «a la responsabilitat individual i col·lectiva per, des de ja, començar a revertir el rumb desbocat i sense sentit del capitalisme». «Estam farts i rodons de tant creixement», ha sentenciat.