«El major impacte de les escombraries al mar és el que no veiem: els microplàstics i la contaminació de les profunditats. Moltes persones es demanen què poden fer per preservar els oceans, i tots tenim un paper: els governs han de limitar la producció i els ciutadans, reciclar i reutilitzar els estris de plàstic perquè no arribin a les platges, l'estómac dels peixos o fràgils hàbitats de profunditat, explica Lasse Gustavsson, director executiu d'Oceana Europa. «Les aigües profundes amaguen una valuosa biodiversitat i no ens podem permetre destruir-les».
Els residus plàstics provoquen greus danys als organismes marins i l'ecosistema oceànic en general. Cada minut s'adquireixen un milió d'ampolles de plàstic en el món i cada ampolla triga uns 450 anys a desintegrar-se.
Oceana ha trobat residus plàstics al llarg d'Europa, incloent l'Atlàntic, el Bàltic i la Mediterrània, en àrees de fins a mil metres de profunditat (el màxim que arriba al robot submarí de l'organització de conservació marina). Aquestes troballes concorden en els d'altres investigadors, que han trobat plàstic en zones inexplorades a diversos milers de metres sota la superfície. Les aigües profundes alberguen alguns dels hàbitats i espècies més vulnerables a causa de factors com el seu lent creixement -com passa amb els corals- o la seva limitada descendència, com és el cas dels taurons de profunditat.
Per això, Oceana valora la proposta de la Comissió Europea per prohibir determinats productes de plàstic d'un sol ús, per tal de frenar l'augment de deixalles marines. S'estima que cada any hi ha més de 5 bilions de fragments de plàstic flotant a la mar, amb un pes superior a 250.000 tones. Cada any arriben a la mar 8 milions de tones de plàstic.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.