ETA destaca el «compromís» de la seva militància amb el canvi d'estratègia en la declaració de l'Aberri Eguna

ETA destaca, durant l'Aberri Eguna, el «compromís» de la seva militància amb el canvi d'estratègia. | dBalears/Arxiu

TW
0

ETA ha dedicat la seva declaració de l'Aberri Eguna d'enguany al «sacrifici» de la seva militància en una declaració «especial», a causa del «procés de debat» intern, «que està a punt de concloure». A més, lamenta que els seus «intents d'obrir un nou cicle» s'hagin vist «obstaculitzats» pels Governs d'Espanya i França.

Coincidint amb la celebració de l'Aberri Eguna, ETA ha remès una declaració al diari Gara, en la qual ressalta el «sacrifici» de la seva militància en la lluita i el «compromís» amb el canvi d'estratègia. «A tots ells els hi devem el fet d'haver arribat fins aquí i l'esforç per obrir les portes de la llibertat», afirma.

Després d'assenyalar que l'Aberri Eguna és enguany «especial a causa del procés de debat que està a punt de concloure», ETA glossa l'«esforç i la generositat» de la seva militància en aquests 60 anys, reconeixement que entén com «una necessitat que no ha fet sinó enfortir-se amb la mort a la presó de Xabier Rei».

«El sacrifici dels i les militants ha estat impressionant, i tan forta com abundant. El nostre major homenatge als companys caiguts en la lluita. Txabi Etxebarrieta va ser el primer gudari d'ETA que va morir en enfrontament amb les forces policials. Xabier Rei ha estat l'últim, a causa de la criminal política carcerària», recull a la seva declaració.

Caiguts en la lluita

ETA afirma que tenen «en la ment i en el cor a tots els caiguts en la lluita, i també als qui han marxat en silenci, militants que han treballat en molts àmbits i espais». «Ho van fer amb humilitat i de manera responsable. Ja no estan amb nosaltres. No hem pogut reconèixer-los públicament com a membres d'ETA per no perjudicar res ni danyar a ningú, però han estat imprescindibles tant per a l'organització com per al procés d'alliberament i per al moviment popular», afegeix.

Segons la banda terrorista, «els qui han patit presó o exili, i els qui encara els pateixen», són «el senyal més clar del compromís amb Euskal Herria». «Homes i dones que han estat disposades a donar tot per amor al poble», destaca.