L'únic precedent que es coneix en la democràcia espanyola en relació al delicte de rebel•lió és el de l’extinent coronel Antonio Tejero. | Arxiu

TW
0

La Fiscalia General de l'Estat està preparant una querella pel delicte de «rebel·lió» que presentaria contra el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, en el cas que aquest fes efectiva una declaració unilateral d'independència, han confirmat fonts del Ministeri Públic.

La rebel·lió, castigada amb fins a 30 anys de presó, es recull en l'article 472 del Codi Penal i inclou diversos supòsits d'aplicació, entre ells el de ser responsable d'aquesta conducta qui s'alcés «violenta i públicament» per declarar la independència d'una part del territori nacional; derogar, suspendre o modificar total o parcialment la Constitució; o destituir o desfer de facultats al Rei, entre altres casos.

El proper pas de la Fiscalia dependrà en tot cas dels esdeveniments que es produeixin en els propers dies i tenint en compte que el Govern motiva l'aplicació de l'article 155 de la Constitució entre altres motius, en què la Generalitat ha engegat una secessió «amb desobediència rebel i sistemàtica». Si la resposta de Puigdemont és la declaració unilateral d'independència s'activarà la querella criminal.

El Tribunal Suprem

El punt que la Fiscalia encara no ha confirmat oficialment és el de la instància al que es presentaria aquesta querella, que dependrà de la interpretació que es doni a la condició d'aforat del president de la Generalitat i dels membres del seu govern.

Segons els articles 57.2 i 70.2 de l'Estatut correspon al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) decidir sobre la inculpació, el processament i l'enjudiciament del president o dels consellers, si bé «fora del territori de Catalunya la responsabilitat penal és exigible en els mateixos termes davant la Sala penal del Tribunal Suprem».

Aquest aspecte de la norma és el que està sent motiu de debat en el si del Ministeri Públic, ja que podria entendre's que parteix del delicte s'ha comès fora de Catalunya en relació amb algunes actuacions del Govern com la ubicació de les webs que es van engegar per l'1-O o les intervencions d'alguns dels seus membres en fòrums estrangers. També s'analitzen els efectes del delicte, que s'estenen a tot el territori estatal.

Puigdemont, com Tejero?

L'únic precedent que es coneix en la democràcia espanyola en relació al delicte de rebel·lió és el de lextinent coronel Antonio Tejero, condemnat a 30 anys de presó per rebel·lió militar, per irrompre en el  Congrés dels Diputats el 23 de febrer de 1981. També van ser condemnats pel mateix delicte els comandaments que van participar en l'intent de cop d'Estat.