El ple del Parlament Europeu ha escoltat intervencions en llengua catalana aquest dilluns. El fet, excepcional, ha estat possible perquè diversos eurodiputats han desobeït el president de la cambra i han fet els seus discursos en llengua catalana.
La desobediència s'explica perquè l'eurodiputat d'Esquerra, Josep Maria Terricabras, que també és copresident de l'Intergrup de Minories Tradicionals, Comunitats Nacionals i Llengües, va proposar en nom del grup al president de l'Eurocambra, Antonio Tajani, la possibilitat de permetre l'ús de llengües no oficials.
Tajani va sotmetre la petició a la valoració d'un dels seus col·laboradors. Markus Warasin, l'assessor de Tajani en les relacions amb els eurodiputats, els ciutadans, les illes, les regions perifèriques i les minories lingüístiques, va veure la proposta de bon ull i va «encoratjar» els parlamentaris a plantejar la iniciativa al president de la cambra per escrit.
Però aquesta visió va quedar anul·lada pel cap de gabinet del president de l'Eurocambra, l'espanyol Diego Canga. En un correu electrònic, va assegurar que «la Unió Europea no és part de la Convenció» que va aprovar la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries i que «l'ús de llengües no oficials al plenari no està previst en la norma 158 del reglament del Parlament Europeu».
Malgrat això, el diputat independent Francesc Gambús ha estat el primer a desobeir Tajani i a parlar en català per commemorar el 25è aniversari de la Carta Europea de Llengües Regionals i Minoritàries (ECRML).
Seguidament ho han fet Ramon Tremosa (PDeCAT) i la valenciana Marina Albiol (Esquerra Unida). El basc Josu Juaristi (Bildu) ha parlat en euskera i Lidia Senra (Alternativa galega) en gallec.
Finalment i després d'algunes crides a l'ordre, el vicepresident del Parlament, Pavel Telicka, que presidia en aquell moment la cambra, els ha permès continuar. A partir de llavors, ha permès a tots els eurodiputats parlar amb llengües no oficials.
El reglament diu que, en cas que un eurodiputat parli una llengua no oficial, se li permetrà continuar, però sense traducció. I això és el que ha acabat passant, que els eurodiputats han pogut parlar en llengües no oficials, però no se'ls ha traduït a la resta de les 24 llengües oficials.
5 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
I com no podria ser d'altra manera qui va prohibir parlar català, basc o gallec a la cambra és un espanyol d'Astúries
el espanyolufo per Espanyeta i els "poderosos" paisos de ¨"LatinoAmérica"; a Europa no te cap relevancia
A veure, si el català, com altres llengües de l'estat espanyol, es cooficial a Espanya, no s'hauria de poder utilizar-la tan en el parlament espanyol com també en el europeu?
Espanyol havia de ser el President. Si hagués estat de qualsevol altra nacionalitat, hauria estat més obert i comprensiu.
Poc a poc caven ses barreras, com fruita madura, iiiijiiii. Juan Josep Nuet li diu al Tribunal Superior de la Inquisició de Catalunya, " no soc independentista soc demòcrata," Diu a la magistrada, "l'article 20 de la costitució- protegeix que els poders públics puguin expressar-se de forma lliure-" unes idees que mai poden ser censurades prèviament- i insisteix -l'article 20 -afecta a jutges i govern- no respectar-lo va "en contra dels drets fonamentals"-. Peró ja sabem que els governs del PP allá on siguin, els drets fonamentals sels passen pes forro, recordau en Kosserra amb la lengüa, o la darrera, Montoro amb l'amnistía per els rics corruptes (com ells). Salut i república, cada cop més aprop.