Tomeu Martí: «Cal que des de Catalunya es conegui més la realitat de les Illes Balears»
Tomeu Martí, periodista i promotor cultural, va ser el convidat al tercer debat del cicle ‘Què me'n dius, del domini lingüístic?’ presentat per Francesc Marco, historiador i membre de la junta executiva de la Plataforma per la Llengua. Al debat, celebrat el passat dimecres al bar El Paraigua de Barcelona, el que va ser coordinador de l'Obra Cultural Balear, Tomeu Martí, va començar la seva anàlisi fent una panoràmica dels principals usos lingüístics de les Balears segons les característiques pròpies de cada una de les illes.
També a Ara
- 'Welcome to Sóllerland', la iniciativa que denuncia la massificació turística amb imatges (no tan irreals) generades amb IA
- Quins són els llibres més venuts aquest Sant Jordi?
- OCB: «Negar-se a tramitar una denúncia formalitzada en català és una infracció greu del règim disciplinari de la Guàrdia Civil. No es pot tolerar!»
- Escàndol a Palma: El català no és necessari i, a més, suma menys punts que l'anglès per a fer feina a l'EMT
- SOS Residents: «Diguem prou a la carrera 312 i a la Mallorca convertida en parc temàtic»
3 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
-«¿Som catalans els mallorquins? Qui el negarà, aqueix fet, en no ser un ignorant presumit? Sols una ignorància supina explica que hi hagi pogut haver un periòdic que tractàs de posar en ridícul això dels catalans de Mallorca. El malanat autor hauria fet molt bé d’estudiar una mica lo que s’atreví a ridiculitzar. (…) La nostra nacionalitat és la catalana." Antoni Maria Alcover (1909) -«Catalans conscients, oïu-me: les Mallorques són catalanes. Per amor a la veritat, per deler de justícia, per la fretura d’alliberació que havem, ens cal reintegrar, incorporar al llinatge de Catalunya, les Balears, les illes volgudes, que no són ni poden ésser colònies ni possessió d’altres pobles, car són la pròpia substància, la pròpia sang, de la Catalunya malaurada, de la Catalunya triomfadora. (…) És, doncs, Catalunya una nacionalitat; serà una nació, un Estat. Ara bé, la nacionalitat catalana no es limita al Principat de Catalunya; s’estén, a més, per les terres del Rosselló, Cerdanya i Conflent; per les encontrades de la Ribagorça i el Pallars; per les muntanyes lliures d’Andorra; pels vergers de la València i per les blaves i assolellades illes Balears». Pere Oliver i Domenge (1916) -“Amb la nostra resposta volem fer la triple afirmació d'unitat de sang, de llengua i de cultura; afirmació de fidelitat a una pàtria natural que és la terra on es parla la mateixa llengua. Afirmació que adrecem a la Catalunya de tots els catalans i de tots els temps, que s'estén del Rosselló a València, la del rei En Jaume I i de Ramon Llull. I així responem a la crida que ens és feta, disposats a col·laborar en tots aquells projectes encaminats a consagrar la nostra germanor essencial i la nostra comuna esperança”. Fragment de la "Resposta dels mallorquins" als nostres compatriotes del Principat (10-6-1936)
la realitat es simple, 2000 persones de les illes que voldrien ser catalanes i no poden per haver nascut fora catalunya y 700000 que noxpoden veure una estelada ni de lluny.
Més que programes conjunts, ens aniria bé de poder rebre la programació de TV3, Esport3, Catalunya Informació i, a partir del setembre, iCat.cat.