Angela Davis.

TW
2

La filòsofa, política marxista, activista afroamericana i professora del Departament d'Història de la Consciència a l’Universitat de Califòrnia a Santa Creu, Estats Units; Angela Yvonne Davis, va protagonitzar un discurs a la Marxa de Dones de Washington aquest passat dissabte, en el qual feia una crida a la «resistència col·lectiva»

Adjuntam la traducció al català del seu discurs:

En un moment exigent de la nostra història, recordem que nosaltres, les centenars de milers, les milions de dones, persones trans, homes i joves que estam aquí en la Marxa de les Dones, representem a les poderoses forces del canvi que estan decidides a impedir que torni a ressorgir la cultura agonitzant del racisme i  l’heteropatriarcat.

Reconeixem que som agents col·lectius de la història i que la història no pot esborrar-se com si fos una pàgina web. Sabem que ens hem reunit aquesta tarda sobre terra indígena i seguim el camí marcat pels primers pobles que mai han renunciat a la lluita per la terra, l’aigua, la cultura i el seu poble, malgrat la violència del genocidi massiu. Saludem especialment als sioux de Standing Rock.

La lluita per la llibertat del poble negre, origen de l’autèntica naturalesa d’aquest país, no pot esborrar-se d’un cop de ploma. No poden fer que oblidem que les vides negres sí importen. Aquest és un país fundat sobre l’esclavitud i el colonialisme, la qual cosa vol dir que d’una forma o una altra la història d’Estats Units és una història d’immigració i esclavitud. Fomentar la xenofòbia, llançar acusacions d’assassinat i violació i construir murs no esborrarà la història.

«Cap ésser humà és il·legal»

La lluita per salvar el planeta, per aturar el canvi climàtic, per garantir l’accés a l’aigua des de les terres dels sioux de Standing Rock fins a Flint, Michigan, i Cisjordània i Gaza. La lluita per salvar la nostra flora i fauna, per salvar l’aire. Aquesta és la zona zero de la lluita per la justícia social.

Això és una marxa de dones i aquesta marxa de dones representa la promesa del feminisme contra els perniciosos poders de la violència de l’Estat. I és el feminisme inclusiu i interseccional el que ens reclama perquè ens unim a la resistència contra el racisme, la islamofobia, l’antisemitisme, la misogínia i l’explotació capitalista.

Sí, saludam la lluita pels 15 (per un salari mínim de 15 dòlars l’hora). Ens comprometem amb la resistència col·lectiva. Resistència contra els que es lucren amb les hipoteques multimilionàries i la gentrificació. Resistència contra els partidaris de la sanitat privada. Resistència contra els atacs a musulmans i immigrants. Resistència contra els atacs a persones amb discapacitat. Resistència contra la violència de l’Estat perpetrada per la policia i a través del complex industrial penitenciari. Resistència contra la violència de gènere institucional i personal, especialment contra les dones trans de color.

Els drets de les dones són drets humans a tot el planeta, i per això demanam llibertat i justícia per a Palestina. Celebrem el futur alliberament de Chelsea Manning. I la d’Óscar López Rivera. Però també demanem llibertat per a Leonard Peltier. Llibertat per Mumia Abu-Jamal. Llibertat per Assata Shakur.

En els propers mesos i anys, serem convocats per intensificar les nostres demandes de justícia social i ser més radicals en la nostra defensa de poblacions vulnerables. Serà millor que vagin amb compte els que encara defensen la supremacia del heteropatriarcat blanc.

Els pròxims 1.459 dies de l’Administració de Trump seran 1.459 dies de resistència. Resistència sobre el terreny, resistència a les aules, resistències a la feina, resistència al nostre art i la nostra música.

Això és només el principi. En paraules de la inimitable Ella Baker, «els que creiem en la llibertat no podem descansar fins que l’aconseguim». Gràcies.