Laura Lanuza: «No hauríem d'existir»

Com sorgeix Proactiva Open Arms?

L'any passat vam veure imatges de nins ofegats al Mar Egeu (com la famosa foto d'Aylan) i Oscar Camps, el nostre director i professional del socorrisme durant més de 25 anys, no podia suportar veure aquestes imatges mentre ningú feia res. El mateix Camps va contactar amb administracions per poder anar a Lesbos per tal d'ajudar, però no va rebre cap resposta. Per això va decidir aixecar-se del sofà, agafar els seus estalvis i partir cap allà un 16 de setembre de 2015. A partir d'aquell moment, l'Oscar observava que milers de persones arribaven cada dia a Lesbos i que, per tant, els seus estalvis no eren suficients per estar-hi més temps. Va ser el moment d'iniciar un crowfunding (micromecenatge) i a partir d'aquesta passa hem aconseguit arribar fins aquí. Ens hem consolidat com una organització que ha salvat milers i milers de vides.

Com és un dia a l'embarcació ASTRAL?

Des d'aquí no se sap mai com seran els dies. N'hi ha de poca activitat quan el mar està mogut i saps que les embarcacions amb els refugiats no sortiran. Però quan la mar està tranquil·la ens preparam pel pitjor. Podem saber a les 3 o a les 4 de la matinada que ja hi ha embarcacions en perill de naufragi i ens hem de desplaçar cap allà per tal de coordinar-nos amb els guardacostes italians i la resta d'equips que es troben en el lloc.

Quina és la situació real del que es viu al Mar Mediterrani?

La realitat del Mediterrani (igual que la que es vivia l'any passat al Mar Egeu) és tan exagerada que és difícil de pair. Els mitjans de comunicació s'hi apropen i ho converteixen en notícia quan hi ha morts. Quan hi ha una desgràcia és quan apareixen els mitjans. Però el que sí que hauria de ser notícia cada dia és que milers i milers de persones es juguen la vida al mar en mans de màfies sense tenir ni el combustible ni els mitjans per arribar a cap lloc. I sense les flotilles de salvament moririen. És molt greu que una crisi humanitària passi tan a prop de casa nostra (parlam del mateix mar on hi passam tots els estius) i això no sigui notícia cada dia.

ACNUR anunciava dijous que ja han mort ofegades més de 3.900 persones al Mediterrani en un any que encara no ha acabat. I des de les institucions europees no s'han creat embarcacions de salvament i acollida de forma oficial

Efectivament, les úniques operacions que la UE ha fet al Mediterrani ('Operació Sofia' i 'Operació Triton) són accions navals de control de fronteres, en cap cas són operacions de salvament. La llei del mar diu que si et trobes un naufragi o una barca en perill tens l'obligació de socórrer-la , però aquestes embarcacions no es troben allà per socórrer en si mateix. Únicament organitzacions com la nostra i altres que es troben allà són les que salven vides. I és Europa qui ha de tenir aquesta responsabilitat. Nosaltres no hauríem d'existir.

Quin paper juguen els mitjans de comunicació per tal d'articular el relat d'aquest drama?

Són fonamentals. Nosaltres vàrem decidir crear aquesta iniciativa a causa d'una imatge (la foto d'Aylan) que ens va arribar gràcies als mitjans de comunicació. Si aquesta imatge no hagués arribat, mai hauríem sabut el que passava allà. En les nostres missions sempre portam periodistes, ja que arribam allà on ningú pot arribar si no ets un socorrista. Per tant, necessitam ulls que després puguin transmetre a la resta del món el que està passant. Si no es veu no existeix, i si no existeix mai ningú farà res per ajudar.

Com podem col·laborar amb la vostra ONG?

Es pot col·laborar a través de donatius, ja que sense ells no podrem continuar. Ho podreu fer a través de la nostra pàgina web www.proactivaopenarms.org . Però també s'hi pot col·laborar fent difusió de la nostra feina i del que està succeint en el Mediterrani.