El 2 de Juliol de 1916, tengué lloc una gran gesta: per primera vegada un avió arribava a Palma procedent de Barcelona. L'heroi que ho aconseguí va ser el pilot Salvador Hedilla.
Hedilla explicava així la seva gesta als periodistes mallorquins:
«Els controleurs de sortida, a Barcelona, em varen cronometrar en enlairar-me. En aquell moment, en el meu rellotge eren les 5 hores 5 minuts. Jo entenc que havien haver-me cronometrat en emprendre direcció cap a Mallorca, ja que vaig haver d'emprar 10 minuts per prendre altura i orientar-me. La sortida, després de prendre altura, orientar-me i posar-me en ruta va ser a la 5 hores 15 minuts. Aquesta és l'hora en què hagués desitjat que l'aeroclub m'hagués cronometrat, o sigui en la qual he sortit realment. Vaig sortir de “Remola” on el meu company Coterillo va avariar l'aparell en xocar contra una pila d'un camp de blat. De seguida em vaig trobar amb un fortíssim vent de llevant que feia gairebé impossible seguir endavant. De no haver tengut tanta obstinació a realitzar el raíd hagués desistit del viatge. Durant 20 minuts el vent fortíssim feia menys que impossible romandre en l'aire. Vaig estar un moment indecís per si retornava al punt de partida. Passats els 20 minuts primers la violència del vent em va elevar a major altura aconseguint la de 2.000 metres que he conservat durant tota la travessia excepte en albirar Palma que he descendit fins a la de 800 metres. En la resta de la travessia només he travessat remolins de vent que posaven en perill. Un remolí m'ha llevat la gorra i les ulleres. La resta del viatge l'he fet amb la gorra enmig de les cames i amb dificultat he pogut col·locar-me de nou les ulleres.
He sentit molta calor, suant gairebé tot el temps. La travessia l'he efectuat enmig de la boira. Només cada 10 o 15 minuts albirava un tros de mar, petita, fent-me efecte que volava sobre terra i travessava uns llacs. Els núvols no permetien veure el mar. Per tal causa no he vist cap dels bucs de guerra que conduïen als controleurs de ruta. Només gairebé a l'arribada he albirat un vapor, que segurament seria el correu que va sortir ahir de Barcelona. A les sis del matí he vist una petita taca que he cregut reconèixer com l'illa de Mallorca. Els núvols m'ho impedien veure constantment. He seguit exactament la ruta que en conferència telegràfica em varen donar anit els cronometradores del aeroclub senyors Macaya i Foye que es trobaven a Palma. Cal reconèixer que em varen detallar molt exactament la ruta i les dades que em varen donar han estat valuosíssimes per a l'èxit del viatge. L'illa Dragonera amb prou feines vaig poder albirar-la a causa de la boira. Eren les set menys vint minuts quan vaig passar per sobre de la Dragonera, vaig seguir cap a Andratx i vaig començar a baixar quan estàvem a la vista de Palma. Hagués aterrat en Can Perentoni; però a causa de l'immens públic que hi havia congregat, qualsevol desviament de direcció de l'aparell hagués pogut ser fatal. A les 7’15 del meu rellotge tocava terra. Havia recorregut 244 km. L'aparell havia anat molt temps a 150 km per hora. L'aparell és nou completament. L'hèlix va ser construïda abans-d'ahir i va arribar anit a Barcelona. Sense gairebé haver efectuat proves he emprès el vol cap a Palma. El motor de l'aparell té una força de 110 H.P. Jo no sé si dir-ho: però crco fermament que dels aviadors només un 20 per cent pot realitzar aquesta travessia, a causa de no poder sostenir-la físicament.»
2 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Es podia començar per adecentar es carrer que te a sa Pobla.
I no creis que un centenari com aquest s'ha de celebrar? Avui sembla que es batrà un rècord de moviments d'avions i passatgers a Son Santjoan, però aquell vol solitari mereix un record més divulgat.