Albert Royo, aquest dilluns a Palma. | Pere Bota

TW
9

Albert Royo (Barcelona, 1977) és el secretari general del Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat) i ha participat aquest dilluns al cicle de conferències ‘Entendre la Unió Europea: virtuts i defectes’, organitzat per l'Associació Jacques Koslowsky que es fa a Can Climent Garau, a Bunyola.

Royo ha estat l'encarregat de parlar del paper de la Unió Europea (UE) en el procés polític català i explicar l'experiència de Diplocat.

Com i quan va néixer el Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat)?
Es va crear el novembre de 2012 a partir del Patronat Català pro Europa. Som un partenariat d'una quarentena d'institucions i el president n'és el president de la Generalitat de Catalunya. Les últimes entrades al patronat és la del F.C. Barcelona, el Consell General de l'Aran i l'Ajuntament de Vielha.

Quina és la missió del Diplocat?
Ens dediquem a explicar el país cap a l'exterior i a estrènyer els llaços de la institució i de la societat civil catalana amb les dels altres països. No som el Govern estrictament, som un consorci.

Com es rep el dret a decidir a la resta de la Unió Europea?
Ningú entén que això s'impedeixi al segle XXI, per això, té més feina el Govern de Madrid per explicar la seva posició que no pas nosaltres. Podem fer tres grans grups dels països. Els més reticents a un procés d'independència de Catalunya, aquest és un grup reduït, però de grans països i molt propers a nosaltres. Els hi costa molt d'entendre i són països que no ens donen suport. Hi un segon grup de països, possiblement el més majoritari, que no ens ajudaran, però si passa actuaran amb normalitat. Per últim, el tercer grup de països que per la seva història tenen un compromís amb el dret a decidir i el dia que hi hagi un mandat democràtic és possible que siguin dels primers a reaccionar. I per ara, només Lituania i Letonia han mostrat el seu suport a Catalunya.

Catalunya té 'padrins' en aquest procés?
No en té, però tampoc té grans amics ni grans enemics. No som la Croàcia que tenia Alemanya. I l'element més positiu és que hi ha molts interessos europeus a Catalunya. El 55% de les inversions alemanyes a la Península estan a Catalunya, per exemple.

En cas d'independència Catalunya quedaria fora de la UE?
Els tractats no en diuen res d'això i tampoc hi ha precedents. Estem convençuts que s'imposarà el sentit comú sense que es trenqui res. Però si acaba passant, es mirarà d'encaixar la República catalana. A qui l'interessa fer fora aquest territori? I si Espanya no reconeix la independència de Catalunya, no ens faran fora de la Unió Europea, hi ha molta estratègia de la por.

Parla molt de les relacions amb la resta de països europeus, però Catalunya i les Illes no passen pel seu millor moment.
Formem part tots de l'Euroregió.

Però ja no de l'Institut Ramon Llull perquè José Ramón Bauzá va decidir-ne sortir-ne i ara no hi ha cap mena de vincle entre els dos territoris.
Des de Diplocat estem fent un esforç per fer diplomàcia pública exterior, i no només cap a l'estranger, sinó també cap a la resta de l'Estat. Estem organitzant xerrades sobre el procés català amb universitats de prestigi a Sevilla i Santiago de Compostela, per exemple.

Amb els territoris amb què compartim una mateixa llengua, la nostra activitat ha estat menor, perquè són més propers a nosaltres i poden entendre més fàcilment el que està passant a Catalunya.

Qüestió de prioritats?
També hem intentat no causar problemes a les persones o a les institucions que estan lluitant per la defensa de la llengua i de la cultura en aquests territoris. Som conscients que si nosaltres hi som molt presents, com ens agradaria, podem posar en una situació delicada a les institucions que treballen pel català amb la seva relació amb el Govern del territori. Som conscients, i ens ha arribat, que el procés que està vivint Catalunya s'ha utilitzat per pressionar encara més en contra de la llengua, per exemple a les Illes.

Volem fer-los la vida fàcil a les persones que estan treballant per això en aquests territoris. Hi hem de ser, però deixant que ells portin la veu cantant. La defensa de la llengua és independent de si Catalunya serà o no independent. Estem en un procés de transició a Catalunya i les relacions amb les Illes estan en stand by pendents de què passarà.