Royo ha estat l'encarregat de parlar del paper de la Unió Europea (UE) en el procés polític català i explicar l'experiència de Diplocat.
Com i quan va néixer el Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat)?
Es va crear el novembre de 2012 a partir del Patronat Català pro Europa. Som un partenariat d'una quarentena d'institucions i el president n'és el president de la Generalitat de Catalunya. Les últimes entrades al patronat és la del F.C. Barcelona, el Consell General de l'Aran i l'Ajuntament de Vielha.
Quina és la missió del Diplocat?
Ens dediquem a explicar el país cap a l'exterior i a estrènyer els llaços de la institució i de la societat civil catalana amb les dels altres països. No som el Govern estrictament, som un consorci.
Com es rep el dret a decidir a la resta de la Unió Europea?
Ningú entén que això s'impedeixi al segle XXI, per això, té més feina el Govern de Madrid per explicar la seva posició que no pas nosaltres. Podem fer tres grans grups dels països. Els més reticents a un procés d'independència de Catalunya, aquest és un grup reduït, però de grans països i molt propers a nosaltres. Els hi costa molt d'entendre i són països que no ens donen suport. Hi un segon grup de països, possiblement el més majoritari, que no ens ajudaran, però si passa actuaran amb normalitat. Per últim, el tercer grup de països que per la seva història tenen un compromís amb el dret a decidir i el dia que hi hagi un mandat democràtic és possible que siguin dels primers a reaccionar. I per ara, només Lituania i Letonia han mostrat el seu suport a Catalunya.
Catalunya té 'padrins' en aquest procés?
No en té, però tampoc té grans amics ni grans enemics. No som la Croàcia que tenia Alemanya. I l'element més positiu és que hi ha molts interessos europeus a Catalunya. El 55% de les inversions alemanyes a la Península estan a Catalunya, per exemple.
En cas d'independència Catalunya quedaria fora de la UE?
Els tractats no en diuen res d'això i tampoc hi ha precedents. Estem convençuts que s'imposarà el sentit comú sense que es trenqui res. Però si acaba passant, es mirarà d'encaixar la República catalana. A qui l'interessa fer fora aquest territori? I si Espanya no reconeix la independència de Catalunya, no ens faran fora de la Unió Europea, hi ha molta estratègia de la por.
Parla molt de les relacions amb la resta de països europeus, però Catalunya i les Illes no passen pel seu millor moment.
Formem part tots de l'Euroregió.
Però ja no de l'Institut Ramon Llull perquè José Ramón Bauzá va decidir-ne sortir-ne i ara no hi ha cap mena de vincle entre els dos territoris.
Des de Diplocat estem fent un esforç per fer diplomàcia pública exterior, i no només cap a l'estranger, sinó també cap a la resta de l'Estat. Estem organitzant xerrades sobre el procés català amb universitats de prestigi a Sevilla i Santiago de Compostela, per exemple.
Amb els territoris amb què compartim una mateixa llengua, la nostra activitat ha estat menor, perquè són més propers a nosaltres i poden entendre més fàcilment el que està passant a Catalunya.
Qüestió de prioritats?
També hem intentat no causar problemes a les persones o a les institucions que estan lluitant per la defensa de la llengua i de la cultura en aquests territoris. Som conscients que si nosaltres hi som molt presents, com ens agradaria, podem posar en una situació delicada a les institucions que treballen pel català amb la seva relació amb el Govern del territori. Som conscients, i ens ha arribat, que el procés que està vivint Catalunya s'ha utilitzat per pressionar encara més en contra de la llengua, per exemple a les Illes.
Volem fer-los la vida fàcil a les persones que estan treballant per això en aquests territoris. Hi hem de ser, però deixant que ells portin la veu cantant. La defensa de la llengua és independent de si Catalunya serà o no independent. Estem en un procés de transició a Catalunya i les relacions amb les Illes estan en stand by pendents de què passarà.
9 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
El amigo Macià es una muestra más de lo que nuestros hijos tienen que aguantar en las escuelas, de la manipulación histórica a la que se ven sometidos. Desconocer que Santiago y Jaime no son sino variantes de un mismo nombre, o que jamás ha existido un rey catalán, es una muestra más de ello.
La Agencia Tributaria ha descubierto nuevas cuentas y sociedades de Oleguer Pujol Ferrusola, hijo del expresidente de la Generalitat Jordi Pujol, en Curaçao y Bahamas con saldos y activos que ascienden a unos 4,6 millones de euros. Según informa hoy El Mundo, la Delegación de Hacienda en Cataluña ha puesto en conocimiento del juez de la Audiencia Nacional Santiago Pedraz, que investiga a Olegur Pujol por supuestos delitos fiscales y de blanqueo de capitales, del hallazgo en la isla de Curaçao de dos depósitos en ING Bank y RBTT Netbank con un importe cercano a los 2,8 millones de euros. Asimismo, la administración tributaria también habría identificado tres sociedades radicadas en Nassau, capital de Bahamas, en las que Oleguer Pujol tendría participaciones valoradas oficialmente al menos en otros 1,8 millones de euros. Estas sociedades serían Isla Quesito Headquarters Corporation, en la que Oleguer Pujol participaría con un 5 %, SD Color BH, en la que tendría un 4 % del capital, y Molamol Headquarters Corporation, en la que el hijo de Jordi Pujol controlaría un 3 %. La Unidad de Delincuencia Económica y Fiscal (UDEF) de la Policía destacó en un informe la «opacidad» del entramado empresarial utilizado por Oleguer Pujol para evadir impuestos y blanquear capitales, valiéndose de sociedades creadas «días antes» de las operaciones sospechosas.
Compatriotes: Que no ens imposin, també en aquest fòrum, el LEPE (Lengua Española Propia de España...), conegut a l'Aragó amb el nom de LAPOLLA (Lengua Aragonesa Propia de Otros Lindos Lugares de Aragón...) *. Deixem sense respondre ni valorar els comentaris escrits en "la llengua cooficial distinta del català" ** i si podem evitar de llegir-los, millor. Demostrem, amb fets, que aquí el foraster no és útil ni necessari o, dit d'una altra manera, no permetem que ningú -evidentment mal educat- pugui considerar el català com inútil i innecessari ni que pugui prescindir d'aquest idioma en el territori on és l'única llengua pròpia. *S'ha d'advertir que aquestes denominacions no són una burla cap a la llengua castellana ni tampoc cap als espanyols en general, sinó un "homenatge" adreçat només als espanyols que, avui (13-1-2015), continuen menyspreant el català anomenant-lo -i això no és broma- LAPAO (segons ells: Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental). **Un altre "homenatge", aquest pic a en Rafel Bosch que va utilitzar una expressió similar per tal d'amagar el nom de la nostra llengua.
@Macià, no contentos con intentar cambiar nuestra lengua y nacionalidad, también queréis cambiarnos el nombre. ¿Algo más? Por supuesto, también hay que cambiar la Historia y nombrar un "Rei català", como si alguna vez hubiera existido tal cosa. ¿Tanto odio nos tenéis a los mallorquines? Qué poca cosa hay que ser para necesitar una identidad colectiva, y encima artificial y de importación.
Jaume, tan anitcatalufo que ets i tan com t´agraden els foresters castellans, no trobes que t´hauries de canviar es nom. Jo fos de tu em posaria Santiago en lloc de Jaume i així dia 25 de Juliol podries fer l´honor a Santiago Apostol, patrón de España. Això de dur un nom d´un Rei català, per tu deu ser com una desgràcia
"Estem en un procés de transició a Catalunya i les relacions amb les Illes estan en stand by pendents de què passarà." Total, que si consiguen ser un Estado ya se pensarán si vienen a por nosotros. Aunque (digo yo), en vista del "éxito" propagandístico que estáis teniendo, van a necesitar otro intento militar como el de Bayo en el 36. Las labores diplomáticas que le ocupan no ocultan la realidad... Menudo fariseo a sueldo.
"Hi hem de ser, però deixant que ells portin la veu cantant." Pancas, vuestro papel de colonos y quintacolumnistas queda muy bien definido. Solo le ponéis la voz al criterio de otros. Vuestro señor feudal piensa que debería estar más involucrado en la gestión de sus colonias, pero de momento, y por puro pragmatismo, os deja en vuestro triste papel de avanzadilla.
Cuánto espabilado viviendo del cuento independentista, rediós..... Tenemos el país que nos merecemos. Sin duda.
El feixisme sempre ha anat en contra de Catalunya. Les llibertats mai han agradat als totalitaris espanyols, per més que, ultimament, vulguin vendre el contrari. Els centralistes espanyols amb pells de corder..., je, je. No ens enganyen pas...