L'independentisme també aflora als EUA a causa de la decepció dels ciutadans amb l'Estat Central. | Reuters
L'independentisme també existeix en els EUA i, encara que no té tanta força com en altres països, podria guanyar adeptes en el futur si continua creixent la decepció dels ciutadans amb el Govern central, adverteixen els experts.
Els motius d'aquests grups són diversos, des del temor a un Estat massa gran que es preocupi més per complaure els grups de pressió que als seus ciutadans, a aquells que cerquen una estructura més ecològica i menys capitalista.
A Vermont, un estat liberal del nord-est d'EUA, principalment agrícola i amb poc més de 625.000 habitants, va sorgir fa deu anys el moviment Segona República de Vermont (2VR), una xarxa de ciutadans que, segons va explicar a Efe un dels seus líders, Rob Williams, promouen la independència “de forma pacífica”.
“Defensam la idea que un Vermont independent és possible, com ho va ser en el passat”, va dir Williams. 2VR promou, segons el líder independentista, un debat no partidista per aconseguir un “futur sostenible” que permeti a aquest estat, que assegura tenir els recursos necessaris per viure pel seu compte, existir fora del radar del “imperi”.
Abans d'integrar-se en EUA el 1791, Vermont es va independitzar de l'Imperi Britànic el 1777 i va viure catorze anys amb la seva pròpia Constitució, que fent gala de la tradició liberal de l'estat va incloure preceptes tan avançats per a l'època com la prohibició de l'esclavitud, el vot universal masculí i un sistema d'escoles públiques.
“La nostra visió és que EUA ja no és una república governada pels seus ciutadans, té un Congrés disfuncional, (el poder de) Washington està creixent tant que és fora de control”, va assenyalar Williams.
2VR cita les paraules de la Declaració d'Independència dels Estats Units de 1776, en la qual els pares fundadors van escriure: “Sempre que qualsevol forma de govern es torni destructiva, és dret del poble reformar-la o abolir-la i instituir un nou govern”.
Però els moviments que hi ha als Estats Units “no són particularment populars”, va indicar Larry Anderson, professor de Ciències Polítiques de la Universitat de Wisconsin, que va assenyalar que “no semblen tenir res que s'apropi a l'organització o bases socials dels moviments europeus”.
En el cas d'Europa, va explicar Anderson, els moviments independentistes estan articulats en partits polítics “bastant reeixits en les eleccions en l'àmbit regional i nacional. Aquest no és el cas aquí”. Segons la seva opinió, grups com V2R es fan eco del “descontentament” d'alguns ciutadans amb el sistema.
El professor va necessitar que, encara que el suport per al moviment “és molt petit”, des dels orígens d'EUA “hi ha una llarga tradició de convertir aquesta insatisfacció política en insatisfacció territorial i en forma de secessió”.
A la costa oest, des dels anys 70 hi ha el partit Alaskan Independence Party (AKIP) que, amb 15.000 afiliats, també promou la independència del Govern central amb una agenda llibertària que advoca per estructures més senzilles lluny dels “buròcrates” de Washington.
A Hawaii, que es va convertir en l'estat número 50 de la Unió el 1959, hi ha igualment diversos grups independentistes, que es divideix entre aquells que busquen tornar al seu estatus anterior i els qui vol una sobirania similar a la dels nadius americans.
Dins de les tribus de nadius americans, els Sioux Lakota fan campanya per formar la República de Lakotah, que inclouria parts dels estats de Dakota del Norte, Nebraska, Wyoming i Muntanyesa.
Encara que la secessió no és una opció explícita a la Constitució, Anderson apunta a què “clarament hi ha un sector d'opinió pública que la prefereix”, pel qual “hi haurà que tractar-lo” en algun moment.
Per a l'analista polític Alfonso Aguilar, existeix un altre factor per a l'aparició d'aquests grups i és la “intromissió” del Govern federal en temes que competeixen als governs locals.
“L'argument contrari -argüeix- és que si aquí es va deslliurar una guerra civil per mantenir la integritat dels Estats Units, no permetrem que cap estat se separi”, una cosa en la qual coincideixen polítics tant d'esquerra com de dreta.
També hi ha grups que, sense perseguir la independència, fomenten la creació de comunitats en les quals regeixin ideals comuns com el Free State Project, fundat en 2001, que cerca que 20.000 persones es mudin a l'estat de Nuevo Hampshire per crear un bastió llibertari, com es denomina en l'argot política nord-americana al corrent conegut com a ultraliberalisme o anarcoliberalisme.
Una altra proposta vistosa és la de Cascadia, una bioregión que inclouria els estats de Washington, Oregón, parts d'Idaho, el sud d'Alaska i nord de Califòrnia i del Canadà, que advoca, per la responsabilitat ambiental i econòmica amb un govern “dinàmic, transparent i obert” per a 15 milions de persones.
10 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Jajjaja, la influencia catalana, evidentemente... Merry Christmas, gory!!
Volia comentar la curtor d'en Pluribus i d'altres espanyolets que escriuen per aquí, però he recordat que per Nadal, tant la Capistrano com el Psiquiàtric donen moltes altes temporals. Molts d'anys!
Si a un romà del segle I li haguessin dit que el seu extens imperi s'esmicolaria i que la seva llengua deixaria de parlar-se no s'ho hagués cregut. Tots els imperis neixen, creixen, s'expansionen, declinen i moren. És llei de vida.
He investigado profundamente el tema. Y mis resultados son los siguientes: En 28 estados, el 99 por ciento es independentista. En 22, lo es el 98,69 por ciento. Y en el resto, el 103 por ciento. ¿Y esto cómo es posible?. Fácil. Se había dejado de contar a 11 que venden perritos calientes, 3 que juegan en la NBA y 4 que en la actualidad son marineros del portaaviones "Ronald Reagan". El gobierno central, ha pedido disculpas por el error. No volverá a pasar.
Que los fascistas que se abrazan a Mas y sus cuentas suizas, no coarten vuestra libertad. Podéis expresaros en la lengua que prefiráis, con respeto y educación. Sois libres aunque les pese. PODEMOS cambiar las cosas.
Compatriotes: Que no ens imposin, també en aquest fòrum, el LEPE (Lengua Española Propia de España...), conegut a l'Aragó amb el nom de LAPOLLA (Lengua Aragonesa Propia de Otros Lindos Lugares de Aragón...) *. Deixem sense respondre ni valorar els comentaris escrits en "la llengua cooficial distinta del català" ** i si podem evitar de llegir-los, millor. Demostrem, amb fets, que aquí el foraster no és útil ni necessari o, dit d'una altra manera, no permetem que ningú -evidentment mal educat- pugui considerar el català com inútil i innecessari ni que pugui prescindir d'aquest idioma en el territori on és l'única llengua pròpia. *S'ha d'advertir que aquestes denominacions no són una burla cap a la llengua castellana ni tampoc cap als espanyols en general, sinó un "homenatge" adreçat només als espanyols que, avui (27-12-2014), continuen menyspreant el català anomenant-lo -i això no és broma- LAPAO (segons ells: Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental). **Un altre "homenatge", aquest pic a en Rafel Bosch que va utilitzar una expressió similar per tal d'amagar el nom de la nostra llengua.
"Cree el ladrón que todos son de su misma condición" (Metáfora). Precisamente es todo lo contrario. Una nación formada por más de cincuenta estados, todos ellos con su propia bandera, adoran, e incluso aburren, con la de las barras y estrellas propia de cualquier rincón. ¿Que puede haber cuatro gatos folklóricos?. Claro que si, pero nada más ."E Pluribus unum", o lo que es lo mismo: de muchos, uno. Aqui en España, de uno, muchos. Siempre de cul enrera.
Per a Joan: I la guerra d'Independència española de 1808, i la nordamericana de 1776, i de Algèria del 1958, i la de Irlanda... també són folklòriques?
Tots els independentismos igual de folklóricos.
També hi ha el Partit Independentista Texà, i el seu President és Chuck Norris, l'actor. I el de La Luisiana , que era Angela Davis. No tot EEUU és el que pareix.