Paul Molac durant una intervenció a l'Assemblea Nacional defensant la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries. | Paul Molac (Youtube)
L'Assemblea Nacional de França ha aprovat aquest dimarts, la proposició de llei per modificar la Constitució, amb l'objectiu de poder ratificar la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries.
Dels 529 diputats, 361 votaren a favor i 149 en contra d'aquesta iniciativa presentada pel diputat bretó Jean-Jacques Urvoas. A través d'una proposició de llei es pretén afegir a l'article 53.3 de la Constitució la ratificació a la Carta de 1992 que serviria per reconèixer les més de 30 llengües regionals que es parlen al país, entre elles, el català i el basc, com a llengües pròpies regionals però en cap cas com a llengües cooficials.
A part del suport de l'Assemblea Nacional, la proposta necessita el sí del Senat per posteriorment sotmetra-la a un referèndum. Ara bé, el Govern francès si vol evitar el referèndum pot presentar un projecte de llei constitucional al Congrés on necessitaria el vot favorable de tres cinquenes parts dels votants.
Paul Molac, membre Breton Unió Democràtica i copresident del Grup d'estudis sobre les llengües regionals, s'ha congratulat de la votació sense precedents a l'Assemblea Nacional per a la seva ratificació de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries i ha afegit que “la pilota està ara a la teulada del Senat, abans de tornar al Govern”.
15 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Tampoc ens emocionem... és un pas, sens dubte, i molt important. Però històricament, sobre tot en el segle XX, França, en nom de la uniformització i la centralització, va dedicar grans esforços per arraconar i eliminar totes les llengües que no fossin el francès, de l’ensenyament, l’administració... La seva pròpia divisió territorial tenia aquest objectiu. I ho van aconseguir... Als anys 50 per exemple, a la Bretanya els pares van deixar de parlar en bretó als seus fills... Parlar bretó “feia pagès” (us sona?), d’ignorants... i la gent ho va acabar interioritzant tant que van abandonar la seva llengua, titllada sovint i despectivament de patois, pel francès, l’única llengua útil, de cultura... Una cosa és que una llengua quedi reclosa a l’àmbit domèstic, familiar... com va passar amb el català, però els pares mai van deixar de parlar-lo als seus fills i millor o pitjor, la llengua va sobreviure (també podríem dir que l’Estat espanyol no va fer tan “bé” la feina com el francès...). Aquest reconeixement està molt bé, però potser per a alguns ja arriba tard...
I en què consistiria que fossin llengües pròpies regionals però en cap cas cooficials? Quins avantatges tendrien ses respectives comunitats parlants? Perquè aquí figura que es català és oficial i ja veis, es mateix TC ha avalat que no siga d'obligatori coneixement pes funcionariat. En Pep Col l'encerta quan parla de lletra petita. Jo som com Sant Tomàs, si no ho toc no hi crec i crec que no ho tocaré
Quan mos diuen que formalisar ses formes mallorquines és cosa d’ignorants que no han entès sa teoria des registres... Una de ses fórmules més sibil·lines per arraconar es mallorquí ha estat sa teoria des registres. Així, per exemple, és com s’ha eliminat s’article baleàric dets usos oficials, cultes i acadèmics. S’IEC admet, mutatis mutandis, que s’article baleàric existeix i que és “normatiu”, però que no només no se pot utilisar per escrit, sinó que inclús oralment només se pot emprar en àmbits restringits1 i en registres informals2, segons sa classificació de registres i àmbits de caràcter oral. Per exemple, un informatiu de televisió o una classe a un col·legi tenen formalitat abastament; per tant, d’acord amb sa teoria de registres de s’IEC, exigirien s’ús de s’article literari i en cap cas de s’article salat. Una altra cosa és que, per por de fer es ridícul, sa gran majoria de professors, mestres i polítics catalanistes que rebutgen es salat quan escriuen i opten per un estàndar impecable, s’expliquin en salat quan imparteixen una classe o en ses seves declaracions públiques, sense tenir en compte s’estàndar oral fixat per s’IEC. Com és natural, tots fan un mal ús de s’estàndar oral, encara que siguin respectuosos amb s’estàndar escrit. Aquesta teoria des registres no serveix per altra cosa que per jerarquisar lo que se pot dir i no se pot dir amb una certa formalitat. I això fa que lo que ha quedat marcat com a informal, o inferior —per exemple, s’article baleàric o sa combinació de pronoms típica de Mallorca (complement directe + complement indirecte: “la me” en lloc de “me la”, posam per cas)— estigui condemnat sense remei. Sa qüestió és qui decideix què és superior i què inferior, i quins criteris utilisa per decidir-ho. Aquí està es re. 1. Si una forma correspon a un àmbit restringit, només se pot usar davant un auditori lingüisticament uniforme. En canvi, si correspon a un àmbit general, se pot usar davant qualsevol auditori. 2. Dins cada un d’aquests dos àmbits (restringit i/o general) podem tenir tres registres distints: a) formes pròpies (o plenament estàndar); b) formes admissibles en qualsevol registre; c) formes admissibles en registres informals. NO VOLEM PANCATALANISME DINS SA NOSTRA TERRA !!
Monsieur BOTIFLERO, VOUS POUVEZ LE FAIRE VOUS MÊME, VOUS ÊTES SI INTELLIGENT...OU PAS? Mr. botiflero, YOU CAN DO IT YOURSELF, OF COURSE, CASTILIAN PEOPLE ARE SO CLEVER....OR NOT? Herr BOTIFLERO, DASS KÖNNEN SIE SELBER MACHEN, IHR SEID SO KLUG, DIE KASTILLANEN...ODER NICHT? Schön Grüss, jemand aus Gibraltar, der die kastillanen gar nicht lieb hat.
?¿?¿. Encara no has apres a llegir ? No es extrany aquets interrogants. En podries afegir un parell més.
Tot el que fa en Buzà contra el català acabarà prest perqué el pp perdrà les eleccions, però queda un perill: que na Calvo o en Mesquida guanyin les primàries del psib, ja que aquests dos son espanyolistes y a més Mesquida diu espressament que vol pactar amb el pp. Per tant tots els que som nacionalistes hauriem d'anar a votar n'Armengol a les primàries del pesib, encara que després no votem a pesib, sino a Mes o esquerra republicana, ja que Armengol és la única que pactarà amb els nostres: esquerra o més. Deman una gran mobilització a favor d'Armengol, que és la única del Psib que planta cara a Bauzà, ja que molta gent comenta que els peperos aniran a votar Mesquida o Calvo. Visca el català i paisos catalans.
Llegiu la lletra petita, la cosa no és tan clara.
Anys enrere Paris també volia aniqui.lar el Català, i ja ho veuen: Sempre s´en surt de totes i encara més reforçat.
A FRANÇA AVANCEN, A Espanya RETROCEDEIXEN. FRANÇA S'ENRIQUEIX MÉS ENCARA CULTURALMENT, Espanya CAMÍ DE LES CAVERNES...
França és Europa. eSSpaÑa és Àfrica. Ja està tot dit !