Mor Margaret Thatcher d'un infart cerebral

I de què podia morir, si no? El cap ja fa temps que el tenia esflorat.

No l´enyoraré ni mica! Arriba a tothom. A tothom, senyories!

uiiuiuiui quin esquerranisme rabiós que llegesc!!!!!!! una dona de baixa posició social, que amb els dobbers estalviats fent feina a sa botiga de son pare i sa mare se n'anà a estudiar químiques a Oxford, fou la 2ª dona més poderosa, després de la Reina, d'un dels paÏsos més poderosos del món; sense més ajuda que un gran cervell, un esperit incansable, unes idees fortes i clares i sempre disposta a donar el millor de si mateixa. cometé grans errors, com qualsevol dirigent, però també grans encertades com fou l'enfortiment de la lliura esterlina, la baixada de la inflacció i del deute públic. una gran dona dins un món de no sempre grans homes. una feminista de dretes, un ca verd, en definitiva, per a tots aquells que van amb cucales i els hi pesa més una ideologia que no una trajectòria vital clarament fascinant

Infart cerebral? Pot ser, però: A) S'ha de tenir cervell. B) Si es compleix A, aquest no ha de ser de ferro. Diagnòstic: Na "Peggy" era una cap de suro i ha mort a causa de les infiltracions de laca que han acabat per impregnar la massa encefàlico-surenca. Al Cel Sia sols que no torn. Encara que crec que anirà a fer companyia al seu amic Pinochet a les calderes de l'Infern.

No s'ha perdut gran cosa, potser tenia molta personalitat i era intel·ligent, però tot ho utilitzava contra es i ses dèbils. En tots es anys que fou cap de govern, no posà ni una sola dona de ministra, es deia que perquè no volia que li fessin ombra, cosa que contrasta amb na Gro Harlem Bruntland, homòloga seua noruega des mateixos anys vuitantes, que nodrí generosament de representació femenina es seus gabinets. Fins es final mantengué sa intransigència a l'Ulster, amb sa mineria, en ses privatitzacions, en s'antieuropeïsme... a part des seu suport mica amagat an es general Pinochet quan aquest estava detengut a Londres. En fi, un desastre