Enric Gonyalons hauria passat prop de nou mesos segrestat pels islamistes. | R.L.

TW
7

Enric Gonyalons i les altres dues cooperants segrestats a Tindouf, Algèria, el 22 d'octubre de l'any passat, Ainhoa Fernández i Rosella Urru, varen quedar ahir en llibertat. Ho va confirmar el ministre d'Afers Exteriors espanyol, José Manuel García-Margallo, que era a Moscou en un viatge oficial. García-Margallo, però, no va voler dir si s'havia pagat cap rescat. "En aquest temps el Govern ha fet el que havia de fer", va deixar anar.

Segons va confirmar el ministre ahir a l'horabaixa, els tres cooperants viatjaven a una base segura a Mali, on els havien alliberat. Allà els havia de rebre un enviat de l'Executiu per dur-los a Burkina Faso.

El Govern espanyol va confirmar ahir mateix que havia enviat un avió a la capital per recollir Gonyalons i Fernández. L'Executiu italià també va confirmar ahir horabaixa l'alliberament de Rosella Urru.

García-Margallo va explicar que "és necessari mantenir certa discreció", quan li insistiren si s'havia pagat cap rescat al grup Moviment Unitat per la Jihad a l'Àfrica Occidental, i va recordar que hi ha encara dues cooperants espanyoles segrestades a Somàlia i que explicar com s'ha actuat les podria posar en perill. Va confirmar que havien parlat amb els segrestats uns dies abans i que en deduïren que eren en un bon estat físic.

La notícia de l'alliberament circulava ahir des de primera hora de l'horabaixa a les agències de notícies, però el Govern espanyol es va torbar unes hores a confirmar-ho. De totes maneres, els familiars dels cooperants estaven avisats de la situació, perquè al pare d'Enric Gonyalons, Gaspar, l'havien cridat a Madrid. Durant les primeres hores es volgué mantenir la prudència fins que l'alliberament no quedà completament ratificat. La família va continuar mantenint la mateixa discreció que ha tingut durant tot el procés.

Notícies relacionades

A Gonyalons, Fernández i Urru els segrestaren el 22 d'octubre de l'any passat, quan faltaven sis minuts per a les dotze de la nit. Tots tres eren voluntaris als campaments de refugiats sahrauís de Rabuni, a la província algeriana de Tindouf. D'entrada es desconeixia qui havia fet el segrest, però el Front Polisario, l'organització que lluita per l'alliberament del Sàhara Occidental respecte del Marroc, de seguida es va comprometre a treballar per l'alliberació. De fet, d'entrada totes les sospites apuntaven a Al Qaeda del Magreb Islàmic, una branca de la coneguda organització terrorista. Amb tot, aquest grup armat se'n va desentendre i el desembre el Moviment Unitat per la Jihad a l'Àfrica Occidental (Jamat Tawhid Wal Jihad Fi Garbi Afriqqiya) va reivindicar el rapte.

Les reaccions a la notícia de l'alliberació, així que es va confirmar, no es varen fer esperar. Els governs espanyol i italià ho celebraren, com també ho va fer l'alta representant de Política Exterior de la Unió Europea, Catherine Ashton. Els reis d'Espanya enviaren telegrames per felicitar Gonyalons i Fernández.

La secretària general del PSIB, Francina Armengol, es va alegrar per la fi del segrest pels cooperants i va telefonar als familiars de Gonyalons per dir-los-ho directament. Al tancament d'aquesta edició, el PP i el Govern balear encara no havien reaccionat.

El Govern basc va fer públic un comunicat celebrant l'alliberament. Cal recordar que Gonyalons era a Tindouf com a membre de l'ONG basca Mundubat. La directora de l'Agència Basca de Cooperació per al desenvolupament, Marta Ares, va lloar la serenitat de la família.

El portaveu de la Coordinadora d'associacions solidàries amb el Sàhara (Ceas-Sàhara), José Taboada, va declarar la satisfacció per l'alliberament i va dir que continuarien ajudant el Sàhara.