El Govern està fent "absolutament tot el que pot" per evacuar el periodista espanyol Javier Espinosa que roman a Homs, epicentre de les protestes a Síria, perquè "preocupa" la seva seguretat, segons ha indicat el ministre d'Assumptes Exteriors i Cooperació, José Manuel García-Margallo, qui ha demanat "discreció".
El cap de la diplomàcia espanyola ha explicat que en aquests moments es troben a Síria 640 persones amb doble nacionalitat hispanosiria i unes altres 15 amb nacionalitat única espanyola, entre funcionaris de l'Ambaixada i de l'Institut Cervantes, però que "cap no ha manifestat la seva voluntat de sortir".
L'Executiu espanyol continuarà vigilant la situació per si evolucionàs cap a algun "risc per a la seguretat" d'aquestes persones i calgués buscar fórmules per a la seva repatriació, ha necessitat. "Ara el que ens preocupa és el periodista que hi ha a Homs", ha insistit.
García-Margallo ha fet aquestes declaracions al terme del Consell de ministres europeus d'Exteriors en el que han acordat reforçar les sancions contra el règim de Bashar a l'Assad per la violenta repressió contra la població.
S'aprova la nova constitució
L'artilleria siriana ha colpejat zones rebels d'Homs dilluns abans que el Govern anunciàs que a prop del 89 per cent dels sirians han votar a favor d'una nova Constitució proposada pel president Bashar al-Assad, però rebutjada per l'oposició i Occident.
Segons la televisió estatal, la participació en la votació va ser del 57,4 per cent. Les reformes constitucionals pretenen aplacar la creixent rebel·lió contra els 42 anys de Govern de la família Assad.
En tant, bombes i coets van impactar contra districtes sunnites d'Homs que porten setmanes suportant els atacs de les forces d'Assad contra la revolta d'11 mesos.
"Un intens bombardeig va començar a Khalidiya, Ashira, Bayada, Baba Amro i la ciutat vella a trenc d'alba", va dir l'activista opositor Mohammed al-Homsi a Reuters. "L'Exèrcit està disparant des de les principals avingudes contra carrerons i carrers laterals", va agregar.
La Xarxa Síria per als Drets Humans, amb seu a Londres, va informar que set persones van morir pel bombardeig a Baba Amro i va afegir que tres activistes de l'oposició van morir en altres parts de Síria.
Altres observadors, com la Creu Roja, també van donar compte dels relats de l'oposició sobre les pèssimes condicions a Homs.
Una multitud es va reunir al districte de Kfar Souseh, a Damasc, seu de diverses agències de seguretat, per acomiadar tres homes morts en les protestes de diumenge, va dir un testimoni. "Només Alá, Síria i llibertat", van cridar els presents en lloc de l'eslògan oficial "Només Alà, Síria i Bashar".
YouTube va difondre imatges del funeral, que no va poder ser verificat, on es van escoltar crits demanant l'alliberament dels presoners i un missatge directe a Assad: "La sang dels màrtirs taca les seves mans".
Almenys 59 de civils i soldats van morir el diumenge, quan es va dur a terme un referèndum sobre una Constitució que ofereix algunes reformes, però que podria permetre a Assad romandre en el poder fins al 2028.
El Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR), que assegura que la situació dels civils a Homs empitjora dia a dia, no va aconseguir una cessació al foc per evacuar els ferits i distribuir ajuda a la població.
"Encara estam negociant", va dir el portaveu del CICR Hicham Hassan a Ginebra. "Cada hora, cada dia, és important, va agregar.
Assetjament
L'agència humanitària ha intentat negociar amb les autoritats sirianes i l'oposició durant dies per obtenir accés a barris assetjats com Baba Amro, on activistes diuen que centenars de ferits necessiten tractaments i milers de civils sofreixen escassetat d'aigua, menjar i subministraments mèdics.
Quatre periodistes occidentals estan atrapats en Baba Amro, dos d'ells ferits. La nord-americana Marie Colvin i el fotògraf francès Remi Ochlik van morir allà el 22 de febrer.
El president francès, Nicolas Sarkozy, va dir que esperava que els periodistes poguessin ser rescatats aviat. "(La situació) és molt tensa, però les coses estan començant a moure's, pel que sembla," va declarar a la ràdio RTL.
El món no ha reaccionat enèrgicament davant de la matança a Síria, on la repressió de les protestes, al principi pacífiques, va donar lloc a una insurrecció armada dirigida per desertors de l'Exèrcit i altres rebels.
El primer ministre rus, Vladimir Putin, va tornar a advertir Occident en contra d'una intervenció militar en Síria, encara que la secretària d'Estat nord-americà, Hillary Clinton, va deixar en clar que Washington no té interès en una guerra.
Rússia i la Xina han vetat accions contra Síria en el Consell de Seguretat de l'ONU.
La descripció de Clinton del vet rus i xinès com a "menyspreable" la setmana passada li va valer una contundent rèplica del Ministeri de Relacions Exteriors de Pequín, que va qualificar aquest llenguatge de "totalment inacceptable".
Un diari xinès, apuntant al caos que va regnar a l'Iraq després de l'ocupació dels Estats Units, va acusar a Washington de "superarrogància egoista".
La Unió Europea va acordar més sancions contra el banc central sirià i diversos ministres del gabinet, va limitar el comerç d'or amb entitats estatals i va prohibir els vols de càrrega des del país.
El Govern d'Assad diu que està lluitant contra "grups terroristes armats" recolzats des de l'estranger.
El seu aliat més proper, l'Iran, va parlar el dilluns en el Consell de Drets Humans de Nacions Unides a Ginebra, on va objectar una iniciativa de Qatar per celebrar un debat urgent sobre la situació a Síria. Rússia també va posar en dubte la necessitat d'aquesta discussió.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.