Conclou l'audiència contra el militar americà que filtrà documents a Wikileaks

Els advocats de les dues parts han presentat els seus arguments finals en la vista després de la qual s'ha de decidir si Manning, de 24 anys, hauria de ser jutjat en un tribunal militar.

El responsable de la defensa, David Coombs, ha considerat excessius els 22 càrrecs que se l'imputen i ha defensat que el jove no ha causat cap dany a la seguretat nacional dels Estats Units. "El cel no està caient, el cel no ha caigut i el cel no caurà" després de les filtracions, ha sostingut.

Si finalment fos condemnat per ajudar l'enemic, podria ser castigat amb la pena de mort, encara que l'acusació ja ha avançat que demanarà la cadena perpètua. El tinent coronel Paul Almanza, investigador cap, ha aclarit que no revisarà les proves presentades i que, abans del 16 de gener, emetrà una recomanació final sobre si Manning ha de ser jutjat.

Manning està acusat de descarregar més de 700.000 arxius confidencials o classificats d'una xarxa militar mentre servia a l'Iraq. Aquests documents serien la base utilitzada pel portal Wikileaks per filtrar a l'opinió pública informació sensible dels Estats Units.

L'acusació ha intentat vincular l'analista militar amb el fundador de Wikileaks, Julian Assange, presentant una sèrie de converses en les quals podrien estar discutint la tramesa de documents oficials, mentre que la defensa ha indicat que Manning és una persona amb problemes emocionals i que presentava uns problemes de comportament que havien d'haver portat als seus superiors a retirar-li l'accés a informació classificada. Va "ser la falta de resposta de l'Exèrcit la que també dóna a la cara de la justícia", Coombs.

El principal advocat de l'acusació, capità Ashden Fein, ha denunciat que Manning era un soldat entrenat que "va utilitzar aquesta formació per desafiar la confiança" del país. Mitjançant una presentació de PowerPoint, ha recordat que Manning va rebre un entrenament específic sobre la importància de protegir la informació classificada i fins i tot va donar una xerrada als seus companys el 2008 sobre la necessitat d'impedir que aquestes dades arribassin a la premsa o a Internet.