Monti, en la roda de premsa en la qual ha explicat la formació del nou Govern italià. | CLAUDIO ONORATI

TW
0

L'excomissari europeu Mario Monti assumí ahir el paper de cap del Govern italià i de titular d'Economia i Finances en un gabinet format íntegrament per tecnòcrates. Pretén afrontar, així, la greu crisi econòmica que sacseja el país i infondre confiança als mercats.

Monti va jurar davant el president de la República, Giorgio Napolitano, el càrrec de nou primer ministre i titular d'Economia i Finances, hores després d'anunciar la composició del seu Executiu, que ara haurà de rebre la contrasignatura del Parlament. S'espera que sigui un tràmit fàcil, atès el suport gairebé unànime manifestat pels grups de la Cambra.

Una vegada promès el càrrec devora la majoria de membres del seu gabinet (integrat per dotze titulars amb cartera i cinc sense cartera), Monti es va dirigir a la Presidència del Govern per procedir al traspàs de poders amb Silvio Berlusconi.

Aquest dimití dissabte de primer ministre, després de perdre la majoria absoluta a la Cambra Baixa i un cop aprovades les reformes exigides per Brussel·les.

Professors universitaris

El nou gabinet destaca per l'absència de polítics i l'elevat nombre de professors universitaris i empresaris, entre els quals sobresurt el banquer Corrado Passera, fins ara conseller delegat i director executiu del grup bancari Intesa Sanpaolo, la segona entitat financera d'Itàlia. Passera, de 56 anys, s'encarregarà de rellançar financerament el país com a titular de Desenvolupament Econòmic, Infraestructures i Transports, un departament que té pendents les mesures per reactivar l'activitat productiva que no arribà a aprovar l'equip de Silvio Berlusconi.

Entre els tecnòcrates del Govern de Monti es troba també l'almirall Giampaolo di Paola, de 67 anys, que des de juny de 2008 era president del Comitè Militar de l'OTAN i que a partir d'ara serà ministre de Defensa.
S'hi ha de remarcar igualment la presència de tres dones en departaments de pes, a diferència de l'Executiu anterior, en el qual elles estaven majoritàriament al capdavant de ministeris sense cartera.