Enric Gonyalons, cooperant mallorquí. | P. PRIETO

TW
0

El cooperant mallorquí Enric Gonyalons i les companyes Ainhoa Fernández de Rincón i Rosella Urru, segrestats diumenge dia 23 al camp de refugiats sahrauís de Tindouf, "són vius i en poder d'Al Qaeda del Magreb Islàmic (AQMI)", segons afirmà un intermediari a l'agència AFP. Aquesta mateixa font informà que "va ser un dels seus segrestradors qui comunicà la notícia". Segons l'intermediari, AQMI tenia còmplices al camp de refugiats sahrauís on va tenir lloc el segrest. Aquests haurien facilitat les armes i la fugida dels captors en diferents vehicles. "Sabem que dos homes armats amb l'uniforme del Front Polisario deixaren partir els vehicles que transportavens els ostatges", va explicar.

Fins ara, el Govern sahrauí defensava que els autors del segrest eren "terroristes" arribats des de Mali i que havien tornat a aquest país després de l'assalt, però no s'havia pronunciat sobre l'organització a la qual pertanyien. Això no obstant, un responsable de l'Executiu de Mali ha desmentit a tort i a dret que els tres joves estiguin retinguts al desert del seu país. Els segrestradors encara no han fet públiques les reivindicacions per posar en llibertat els cooperants, però ho faran en breu.

Sigui com sigui, Al Qaeda en el Magreb Islàmic ha "aconseguit atreure" la simpatia de pocs joves residents als campaments de refugiats de Tindouf (Algèria), però el Marroc probablement exagera l'abast de la penetració de l'organització terrorista entre la població sahrauí. Així ho percep Fernando Reinares, investigador de terrorisme internacional. Segons la seva opinió, aquests individus han pogut apropar-se a AQMI perquè els ha atret la seva ideologia o bé perquè han vist una possibilitat d'enriquiment personal en el negoci dels segrests de ciutadans occidentals.

Notícies relacionades

L'eurodiputat Willy Meyer, agredit per policies marroquins

L'eurodiputat d'IU Willy Meyer fou ahir agredit per la Policia marroquina en arribar a Al-Aaiun, quan tractava de baixar de l'avió que l'havia traslladat des de Gran Canària, on va tornar després que les autoritats marroquines li impedissin entrar al Sàhara. Meyer explicà que diversos policies el frenaren quan baixava de l'avió, per la qual cosa va optar per resistir-se de manera passiva asseient-se en terra. Però els policies el varen empènyer i va caure de morros, mentre el comandant de l'avió de Binter els instava a abandonar l'escaleta de l'avió i els recordava que era territori espanyol. El Ministeri d'Exteriors condemnà l'incident i en presentarà queixa formal.