L'Argentina vota massivament Cristina Fernández

Fernández ha aconseguit més del 53 per cent dels vots, amb un avantatge d'uns 36 punts sobre el seu més directe adversari, el socialista Hermes Binner. Un triomf sense precedents des del retorn de la democràcia el país, després de la dictadura militar, el 1983, que la mandatària ha atribuït al treball del seu espòs.

Els resultats confirmen que el "cristinisme" no té rival polític: la seva força, el Front per a la Victòria, s'ha imposat a vuit de les nou províncies que elegien avui governador, inclosa la de Buenos Aires, la més important del país. Amb prou feines uns minuts després del tancament dels col·legis electorals, quan els primers sondeigs han confirmat la victòria aclaparadora de Fernández, milers de simpatitzants s'han llançat als carrers.

Una estampa que no es recordava a Argentina des de 1999, amb el triomf del radical Fernando de la Rúa que, tanmateix, va haver de deixar el govern amb prou feines dos anys després al mig de la més greu crisi de la història argentina recent.

La resta de partits

En la resta de partits no hi havia celebració. A la seu de la Coalició Cívica Elisa Carrió anunciava la seva intenció de seguir en política malgrat haver collit el pitjor resultat de la seva història, per sota fins i tot d'un aspirant testimonial, l'esquerrà Jorge Altamira.

També s'aferra a la política l'expresident Eduardo Duhalde, en temps considerat un poderós cabdill peronista i avui arraconat amb amb prou feines el sis 6 per cent de vots.

Cap motiu de celebració tenien tampoc els radicals de Ricardo Alfonsin, que s'ha quedat en un tercer lloc, amb alguna cosa més de l'11 per cent de vots, per sobre d'Alberto Rodríguez Saá, que s'apropa al 8 per cent.