Els indígenes marxen contra Evo Morales

Les mobilitzacions de suport als indígenes bolivians que patiren una violenta repressió policial diumenge s'iniciaren ahir amb una marxa a la capital del país, La Paz, encapçalada per la Central Obrera Boliviana (COB). A més, es van dur a terme diverses protestes en altres ciutats i vagues parcials en diversos sectors. La marxa de la COB, que partí cap a La Paz des de la veïna ciutat d'El Alto, serví per protestar contra el president del país, Evo Morales, i exigir sancions per als responsables de l'agressió als indígenes, que rebutgen que una carretera travessi un parc natural.

"No hi estam d'acord i censuram l'actitud del Govern en l'abús dels germans indígenes", va dir el secretari executiu de la COB, Pedro Montes, qui també destacà que Morales ha d'identificar els responsables que cometeren aquest "crim" per dur-los a presó. La Policia reprimí diumenge els indígenes que marxaven a l'Amazònia contra la carretera finançada pel Brasil, perquè dividirà en dos el Territori Indígena Parc Nacional Isiboro Sécure (TIPNIS), fet que causà la crisi de Govern més greu dels darrers anys. Aquesta ha provocat fins ara la renúncia al càrrec de dos ministres, un viceministre i altres càrrecs d'alt nivell per la responsabilitat en la repressió o en protesta per aquesta. Així les coses, Evo Morales designà ahir Wilfredo Chávez i Rubén Saavedra com a ministres de Govern i Defensa, respectivament.

Pressió

La pressió exercida per les comunitats indígenes després dels enfrontaments obligà Morales a suspendre el projecte i a crear una comissió d'alt nivell -integrada per experts nacionals i internacionals- per investigar el que havia ocorregut. Morales, un indígena que arribà al poder el 2006 prometent defensar els drets dels més pobres, s'ha hagut d'enfrontar a les crítiques dels indígenes, que l'acusen de realitzar importants concessions a empreses estrangeres, en presumpte detriment de les comunitats en qué nasqué i es formà com a dirigent cocaler.