Les prestatgeries dels supermercats de Nova York quedaren buides. | ALLISON JOYCE

TW
0

L'huracà Irene començà a fuetejar ahir amb pluja i onatge la costa atlàntica dels EUA, amb vent de fins a 155 quilòmetres per hora i l'amenaça d'apagades que afectarien almenys 65 milions de persones en la seva trajectòria. Mentrestant, el Govern insisteix per donar un missatge de cautela i preparació. Encara que Irene s'ha debilitat a categoria 2 i es preveu que continuarà perdent intensitat, el batle de Nova York, Michael Bloomberg, ordenà ahir l'evacuació obligatòria de 250.000 persones a les zones costaneres, cosa que no s'havia vista mai en aquesta ciutat.

Per a avui, les autoritats novaiorqueses també van ordenar l'evacuació d'hospitals i asils d'ancians a les zones baixes de la ciutat, a més de cancel·lar tots els serveis de transport públics, incloent-hi els trens subterranis.
El Govern i el mateix president Barack Obama van advertir que el cicló pot causar grans danys quan arribi per les zones costaneres de l'est del país, per la qual cosa van demanar que les persones prenguin les mesures de precaució degudes. "No espereu ni us demorin... si rebeu instruccions de marxar, per favor feis-ho", va dir Obama en unes breus declaracions des de l'illa de Martha's Vineyard, a Massachusetts.

Tant Obama com la seva família varen avançar la tornada a Washington, prevista inicialment per avui. Després d'assenyalar que tot apunta que serà un huracà "històric", Obama recomanà que els nord-americans elaborin un pla, tinguin a mà farmacioles d'emergència i es familiaritzin amb les rutes d'evacuació a les respectives zones. Encara que els huracans són una vivència recurrent en els estats del golf de Mèxic, la costa est, on es concentren algunes de les ciutats, aeroports i xarxes de transport més importants dels EUA, està molt menys acostumada -i preparada- per a aquests fenòmens.

Preparats per al pitjor

Durant una roda de premsa, Craig Fugate, administrador de l'Agència Federal per a la Gestió d'Emergències , s'afegí a les súpliques que la gent faci cas i abandoni les zones de la diana de l'huracà perquè "tots els preparatius i planificacions (d'emergència) seran en va". Fugate advertí, a més, de possibles apagades "que es prolonguin dies, potser fins i tot una setmana o més, molta pluja i inundacions, i molt de vent". Les autoritats van emetre alertes per a gairebé tota la costa atlàntica, des de les Carolines fins a Massachusetts, perquè Irene, que pel Carib va deixar sis morts, podria ocasionar pèrdues multimilionàries en els principals centres urbans de la zona.

Les refineries a Delaware, New Jersey, Pennsilvània i Virgínia processen en el seu conjunt a prop del 8 per cent del combustible als EUA, i qualsevol interrupció per culpa d'Irene podria disparar els preus del cru, segons els analistes. Si ens basam en les imatges de televisió, milers de nord-americans es preparen davant la possibilitat de quedar sense llum, aigua i comestibles en els pròxims dies. "Vaig anar al supermercat a comprar una llanterna i no n'hi havia més. Les prestatgeries eren buides i les caixes eren plenes de botelles d'aigua, llet, etc., com si vingués la fi del món," assegurà una veïna de de la ciutat de Fairfax, a Virgínia. "Crec que exageren, perquè no se sap la gravetat d'això. Està bé preparar-se, però tampoc no n'hi ha per tant", hi agregà.

Grans onades

La governadora de Carolina del Nord, Beverly Perdue, assegurà que les patrulles estatals, la Creu Roja i la Guàrdia Nacional ja estan preparades per a qualsevol imprevist. La zona dels Outer Banks ha registrat ones d'entre 1,83 i 2,7 metres d'altura i milers de persones han quedat sense llum, mentre que el cicló s'aproxima a la costa, per continuar el rumb cap a la zona de Nova York.