TW
0

Bashar al-Assad, el president de Síria, promulgà ahir el decret que obre oficialment el país al multipartidisme, al cap de cinc mesos de l'inici de les protestes per demanar reformes i a penes unes hores després de rebre la condemna del Consell de Seguretat de l'ONU per la cruenta repressió d'aquests dies a la ciutat d'Hama.
Al-Assad emeté els decrets legislatius número 100, referit a la Llei de partits, i 101, sobre la Llei d'eleccions generals. D'acord amb la normativa, els sirians tindran dret a crear noves formacions amb l'objectiu d'activar la vida política i la participació.

Els partits "es basen en la democràcia i en els mitjans pacífics i han de respectar la Constitució, els drets i les llibertats públiques", assegura el text difós per les autoritats. Així mateix, es prohibeix que hi hagi cap formació que tingui bases religioses, sectàries ni tribals, o bé que discrimini la gent per diferències de raça i sexe.
Un altre dels punts més destacats de la norma -una de les primeres reivindicacions dels manifestants abans de passar a demanar la caiguda del règim- és que les activitats de cap força política "no han d'incloure la formació d'òrgans militars públics o secrets ni han d'usar la violència". El 25 de juliol passat, el Govern sirià ja havia donat el vistiplau al projecte d'aquesta nova llei, que estableix els principis de regulació dels partits i les condicions i procediments per establir-los, a més de les fonts de finançament, drets i deures.

Condemna de l'ONU

L'aprovació d'aquests canvis arribà després que dimecres a vespre el Consell de Seguretat de l'ONU condemnàs l'Executiu sirià per la violenta repressió de la població civil i demanàs la cessació immediata de la violència.
A més, el màxim òrgan de decisió de les Nacions Unides lamentà "la falta de progressos" en l'execució "dels compromisos de reforma anunciats per les autoritats sirianes" i demanà al Govern de Damasc que compleixi les promeses anunciades .Des de mitjan març, Síria és escenari de protestes polítiques contra Al-Assad que s'han cobrat la vida de més de 1.600 persones, segons els càlculs d'organismes de defensa dels drets humans.