La UE pagarà a l'Estat tot el que reclamà per la crisi de l'E. coli

La Unió Europea anuncià ahir que Espanya percebrà els 70,9 milions d'euros en compensació per les pèrdues sofertes amb la crisi dels cogombres, en la qual Alemanya va acusar erròniament els productes espanyols de ser l'origen del brot d'E.coli que s'hi registrà. Tot i així, la decisió ha de ser adoptada encara formalment pel Col·legi de Comissaris i serà publicada al Diari oficial de la Unió Europea probablement la pròxima setmana. Els països podran iniciar els pagaments als agricultors l'endemà de la publicació, amb l'obligació d'haver pagat tots els ajuts el 15 d'octubre com a màxim.

A més, Brussel·les ha decidit augmentar el fons creat per a aquesta crisi de 210 milions a 227 perquè tots els països puguin rebre el 100% de les peticions notificades. Per a això, la Comissió Europea ha creat aquest fons específic amb l'objectiu de reemborsar entorn del 50% del valor total de les pèrdues provocades per aquesta crisi, si bé ha limitat les compensacions als productors de cogombre, tomàtiga, enciam, carabassó i pebre, perquè ha considerat que són els aliments més afectats i d'emmagatzemament més difícil. La decisió fou transmesa per l'Executiu comunitari als estats membres ahir en una reunió del comitè de gestió competent, una vegada que diversos països, entre els quals Polònia, van revisar a la baixa les seves demandes inicials.

Espanya, el més beneficiat

Espanya, amb 70,9 milions d'euros, és l'Estat que més diners rebrà del fons, seguit de Polònia (46 milions), Itàlia (34 milions), els Països Baixos (27,1) i Alemanya (16). Només cinc estats membres (Xipre, Finlàndia, Lituània, Malta i Luxemburg) no han sol·licitat ajuts per compensar els seus agricultors per aquesta crisi. A més, rebran ajudes els agricultors de Grècia (7,7 milions), Portugal (5,2 milions), Romania (3,7), Bèlgica (3,6), Bulgària (2,5), Àustria (2,2), França (1,6) i Hongria (1,5). Així mateix, percebran quanties menors que no assoleixen el milió d'euros la República Txeca (261.935 euros), Dinamarca (858.423), Estònia (1.321), Irlanda (13.159), el Regne Unit (649.175), Eslovàquia (536.107), Eslovènia (192.675), Suècia (112.872) i Letònia (57.381).

Resposta 'ràpida'

El comissari d'Agricultura, Dacian Ciolos, defensà que la despesa dels fons europeus agrícoles "ha d'estar plenament justificada" i per això no anuncià el repartiment dels ajuts fins a disposar d'informació "complementària" d'alguns governs. Ciolos, a més, defensà la capacitat d'Europa de defensar "ràpidament" quan és necessari i es comprometé que el col·legi adopti formalment aquest increment "com abans millor", perquè els països paguin els seus agricultors "aviat".

Ciolos també explicà que els diners per a aquest 'pla d'urgència' han procedit en la seva totalitat dels comptes comunitaris, en concret de la Política Agrària Comuna (PAC), però existeixen altres mecanismes addicionals previstos als quals es poden acollir els agricultors que formen part d'una organització de productors i, en funció del país i hortalissa concreta, sumar un 20% més de compensacions .

Per acabar, el comissari comentà que l'increment del fons assegurarà "un suport adequat als nostres productors de verdures en aquest difícil moment econòmic per al sector".