Anders Breivik, autor dels atemptats de divendres, durant el trasllat al jutjat d'Oslo, on ahir declarà davant el jutge. L'ultradretà n'assumí la responsabilitat, però se'n declarà "no culpable". | Efe

TW
0

L'ultradretà Anders Behring Breivik va reconèixer ahir que era l'autor del doble atemptat de Noruega, en el qual moriren 76 persones (segons el nou recompte policial), i assegurà que va treballar en cooperació amb "dues cèl·lules" ultres. En la primera compareixença davant el jutge d'instrucció Kim Heger, Breivik, de 32 anys, assumí l'autoria dels fets però se'n va declarar "no culpable". Respecte de la motivació, assegurà que els atacs són un "càstig a la socialdemocràcia" per trair el país "important" musulmans.

La declaració al jutjat de districte d'Oslo es va realitzar a porta tancada tot i la petició de l'acusat que es permetés l'entrada dels mitjans per poder difondre la seva ideologia. "El detingut assegurà que necessitava perpetrar aquests atemptats per salvar Noruega i Europa occidental dels musulmans i del marxisme cultural", relatà posteriorment Heger davant la premsa.

L'arrestat, que es va mostrar disposat a passar la resta de la seva vida a la presó, va recalcar que no va actuar sol i que la seva organització té "dues cèl·lules més", un extrem que la Policia no ha pogut confirmar, però que no descarta. Breivik, que serà processat per actes terroristes, agregà que la massacre de les joventuts socialdemòcrates a l'illa d'Utoya pretenia "limitar" les opcions futures del Partit Laboral (PA) i enviar-li un "senyal fort" que "no pugui ser malinterpretat". "L'acusat volia infligir el màxim dany possible al Partit Laboral (...)". El fiscal Christian Hatlo indicà que l'arrestat es va mostrar "calmat" en tot moment, "totalment impassible davant el que ha succeït", i demanà per què no s'hi havia permès l'accés als periodistes. Després de prendre-li testimoni, el jutge va dictar presó provisional en complet aïllament -sense rebre cartes, visites ni concedir entrevistes- fins al 22 d'agost, i almenys quatre setmanes més de presó preventiva normal, fins al 26 de setembre, encara que es podria prorrogar un mica més.

Investigació

Mentrestant, continua la investigació per mirar d'establir com hauria planejat i executat els atacs Breivik. Segons confirmà ahir la Policia de Polònia, l'assassí confés hauria adquirit el fertilitzant químic, que emprà per fer la bomba que esclatà al centre de la capital Noruega, a una empresa del país. Breivik hauria guardat el fertilitzant en una granja propietat seva a la regió d'Aasta, que s'hauria convertit en centre d'operacions.

Segons les actuals reconstruccions dels fets, Breivik hauria dipositat el cotxe bomba al centre d'Oslo, devora el complex Governamental. La deflagració causà la mort de vuit persones, en ferí greument una dotzena més i destrossà quatre edificis.
Mentrestant, Breivik es desplaçà a l'illa d'Utoya, on es desenvolupava un campament de les Joventuts del Partit Laborista. L'assassí, que es guanyà la confiança dels joves gràcies al fet que duia un uniforme de la Policia, va disparar de manera indiscriminada contra ells durant més d'una hora i mitja. Segons el darrer recompte, almenys 68 joves hi varen perdre la vida, entre els que varen morir directament per les bales i els que s'ofegaren quan intentaven escapar.

L'ultradretà, armat amb un rifle de mira telescòpia que havia amagat prèviament a l'illa, rematava les seves víctimes en terra. De fet, volia provocar tant de mal que usà bales de punta buida o expansives, un tipus de munició especial, prohibida en les guerres. Un dia abans de la massacre, Breivik havia publicat a internet un manifest de 1.500 pàgines en el qual defensava les seves idees islamòfobes. Amb tot, la investigació se centra ara en la determinació dels possibles suports de Breivik i la seva relació amb altres "cel·lules" terroristes d'ultradreta.