I ara com sobreviuran els italians?

Les noves mesures del Govern del primer ministre, Silvio Berlusconi, es notaran en tots els àmbits: la sanitat, les escoles, la formació, les pensions. I la pressió fiscal la patiran de la mateixa manera les llars i les petites empreses.

Ara bé, "tradicionalment Itàlia té una capacitat gran per afrontar els mals moments econòmics quan arriben. És un país amb una gran capacitat d'estalvi i amb una estructura solidària com és la família". Així ho explica el sociòleg Giuseppe Roma, de l'Institut d'Investigació Socioeconòmic italià (Censis), qui tanmateix reconeix que el país passa per un moment crític, que "és necessària la reactivació econòmica i que l'economia creixi de manera sostinguda, perquè els que tenen una feina estable gaudeixen d'una garantia, però els que volen entrar en el mercat del treball difícilment ho aconsegueixen". "I aquí topam amb els joves, perquè si els joves no entren a l'engranatge econòmic, la societat no es renova", indica.

Situació dels joves

Només al sud d'Itàlia hi ha 2.000.000 de dones, d'entre 18 i 34 anys, que no sols no tenen feina, sinó que tampoc no en cerquen. Fins ara s'ha recorregut a la família i al seu patrimoni, bàsicament la casa i els estalvis, tenint en compte que la riquesa de la família italiana és set vegades el PIB del país, malgrat que allò normal és que sigui 3 o 4 vegades superior.

Els estalvis s'inverteixen en cases o en títols de l'Estat, "per la qual cosa amb prou feines existeixen famílies amb deutes. Sempre s'ha invertit bé", apunta el professor Roma.

"És la cultura del pagès, de la petita ciutat, la cultura anomenada del territori habituat al treball artesanal gestionat per la família", afegeix el sociòleg de Censis. També hi ajuda, segons Roma, l'evasió fiscal, calculada en un 27% del PIB, i l'economia submergida, que a Itàlia és del 18% del PIB, i que significa que molts italians realitzen activitats que els permet escapar del fisc.

Però malgrat la família, l'estalvi i l'evasió fiscal, els tres pilars que fan sobreviure els italians en temps de crisi, si no es crea riquesa i el patrimoni es destrueix, arriba el moment de la gran incògnita. "Què s'ha de fer", manté el professor Roma.

De vuit milions de joves de 24 a 29 anys, 2,2 milions ni estudien ni treballen, mentre que uns altres 800.000 estudien. Dels altres cinc milions, un milió treballa com a autònom, quatre milions ho fan en qualitat d'empleats i d'aquests el 32% guanya menys de 1.000 euros al mes. "Està clar que amb aquestes xifres l'estat del benestar cal donar-lo per liquidat", subratlla Giuseppe Roma.