Part del contingent espanyol enviat al país asiàtic ha sortit de bases situades a les Illes.

Part del contingent espanyol enviat al país asiàtic ha sortit de bases situades a les Illes. | Miquel Àngel Canals

EfeMadrid23/06/11 0:00
TW
1

L'Estat espanyol començarà a retirar l'any que ve els soldats enviats a l'Afganistan. Serà de manera gradual i progressiva, segons asseguraren ahir fonts del Ministeri de Defensa. D'aquesta manera, el Govern complirà els terminis marcats per l'OTAN en la darrera cimera, que va tenir lloc a Lisboa el novembre passat, perquè les tropes internacionals surtin del país islàmic.

Dimecres, la ministra de Defensa, Carme Chacón, va avançar que aquest estiu s'iniciarà la transferència d'autoritat a les forces de seguretat afganeses a la província d'Herat, amb la qual cosa el contingent espanyol que hi treballa -uns 500 efectius-, s'agruparà amb el desplegat a la província de Badghis, compost per gairebé mil homes.

L'anunci del Ministeri arriba just després que el president dels EUA, Barack Obama, hagi fet saber que enguany mateix 10.000 soldats nord-americans partiran de l'Afganistan i que per setembre de 2012 n'hauran sortit 33.000 més. Segons les fonts de Defensa, en cap cas no hi haurà replegament del contingent espanyol d'aquí a final d'any.

Per part seva, el president francès, Nicolas Sarkozy, assegurà que la sortida de les tropes gal·les serà "proporcional al ritme amb què Washington tregui les seves i amb un calendari comparable". Per part seva, el ministre alemany d'Exteriors, Guido Westerwelle, confirmà que començaran a retirar les forces a final d'enguany mateix. Per contra, la primera ministra d'Austràlia, Julia Gillard, declarà que els 1.550 soldats d'aquesta nacionalitat quedaran fins al 2014.

Tropes espanyoles

La transferència de l'autoritat als afganesos d'Herat es desenvoluparà fins a final d'any i el 2012 s'iniciarà el mateix procés a Badghis, on els efectius enviats per Madrid centren l'esforç en tasques d'instrucció i capacitació. A mesura que la Policia i els militars de l'estat asiàtic hi exerceixin les responsabilitats en matèria de seguretat, les tropes espanyoles es retiraran d'aquesta província de manera progressiva, explicaren les fonts. L'objectiu és que la transferència del comandament a les autoritats locals es completi a tot estirar el 2014, la data que ha fixat l'OTAN per al replegament definitiu de la missió internacional.

Espanya hi participa des de 2002. Els Estats Units, que són qui hi té un nombre més elevat de tropes destacades, han decidit començar a retirar-les enguany, perquè consideren que s'han complert els objectius havien traçat per a aquesta guerra: neutralitzar l'avanç talibà, impedir que l'Afganistan es convertís de nou en un refugi per a la xarxa terrorista Al Qaeda i formar els soldats autòctons perquè es puguin fer càrrec de la seguretat del país.

En el seu discurs, Obama esmentà també la mort del líder d'Al Qaeda, Ossama bin Laden, i afirmà que els documents trobats a la seva residència mostren que l'organització que dirigia està "sota una pressió tremenda". En el missatge, el mandatari assegurà que els EUA comencen el replegament "des d'una posició de força", si bé reclacà que "Al Qaeda encara és perillosa i ens hem de mantenir vigilants quant a possibles atacs, però hem fet entrar aquest grup terrorista al camí de la derrota i no ens aturarem fins a aconseguir-ho".

Per pat seva, el president del Govern de Kabul, Hamid Karzai, declarà que la retirada dels nord-americans és una passa beneficiosa per a ambdós països, mentre que els talibans ho definiren com una mesura simbòlica que no canvia la situació.
"Avui -ahir per al lector- ha començat un procés molt important per a la nostra llibertat, per al nostre Govern i per a la protecció de l'Afganistan pels afganesos mateixos", subratllà Karzai. Segons el seu ministre de Defensa, no s'ha de dubtar que l'Exèrcit i la Policia autòctons són capaços de mantenir la seguretat i de continuar les operacions en marxa mentre les forces estrangeres reculen. Sigui com vulgui, els talibans qualificaren de "propaganda" l'afirmació d'Obama que la sortida militar té lloc en un moment avantatjós per a les tropes internacionals i asseguraren que persistiran en la lluita contra l'ocupació.