Totes les mirades se centren aquest dies en el president hel·lè, Iorgos Papandreu. | KATERINA MAVRONA
El Consell de Ministres grec aprovà ahir el projecte de llei que conté l'impopular conjunt de mesures d'austeritat i privatitzacions per valor de 78.000 milions d'euros. El projecte de llei haurà d'arribar al ple del Parlament dilluns o dimarts i haurà de ser sotmès a votació perquè sigui aprovat dijous de la setmana que ve, segons va indicar el Ministeri en un comunicat. En el Consell de Ministres, el primer ministre grec, Iorgos Papandreu, presentà les propostes de llei que acompanyen el paquet de mesures i en la reunió es decidí que divendres siguin enviades a la Comissió de Finances del Parlament. El ministre de Finances, Evangelos Venizelos, anuncià que es reunirà avui amb els caps de la missió de la UE, de l'FMI i del Banc Central Europeu (BCE) a Atenes. La versió final del projecte de llei amb les mesures que haurà de votar el Parlament hel·lè s'espera que sigui publicada avui.
L'eurogrup acordà la concessió a Atenes del cinquè tram d'ajuts internacionals de 12.000 milions d'euros, però va supeditar-ne el lliurament a l'aprovació pel Parlament grec de la llei que permetrà posar en marxa el nou pla d'ajust abans del 3 de juliol Després del vot de confiança de dimarts, aconseguit en solitari per la majoria de diputats socialistes, Papandreu i Venizelos s'apresten ara a complir les exigències de la Unió Europea (UE), el Banc Central Europeu (BCE) i el Fons Monetari Internacional (FMI). Venizelos va mantenir ahir dilatades reunions a Atenes amb els supervisors de la "troika" per donar els darrers retocs a les lleis sobre les mesures que presentarà avui dematí en la Comissió de Treball del grup parlamentari socialista.
Alguns socialistes s'allunyen del projecte de llei, com un diputat per la regió de Kozani (nord de Grècia), que dimarts va atorgar el seu vot a favor del Govern, encara que ahir declarà que no aprovarà les mesures. És el segon desertor del Pasok en 48 hores. I és que les mesures que ha d'assumir Grècia els pròxims quatre anys són de màxima severitat, la justícia social de la qual ha estat posada en dubte fins i tot per Venizelos. Grècia es planteja percebre mitjançant la recaptació d'impostos i la retallada de la despesa pública uns 28.300 milions d'euros fins a l'any 2015, dels quals 6.500 milions han d'entrar aquest mateix any. Segons els mitjans locals, l'Executiu està obligat a reduir els sous al sector públic, a més de retallar fins a 2015 la plantilla un 25%, la qual cosa equival a 150.000 funcionaris.
Aquests empleats públics ja no percebran pagues extraordinàries, però hauran de treballar més hores, amb una setmana laboral que passarà de 37,5 a 40 hores. Les retallades de Venizelos n'inclouen -per primera vegada en tres dècades- una del pressupost per comprar armament, que el 2013 baixarà 250 milions d'euros i 350 milions el 2014. A més, el Ministeri de Defensa, considerat a Grècia com un "govern dins del govern" pel seu enorme pressupost, els detalls del qual no es fan públics, ha cancel·lat comandes militars per 830 milions d'euros.
Gràcies a una major càrrega impositiva, l'Executiu espera recaptar uns 2.450 milions d'euros addicionals aquest mateix any i 3.600 milions entre 2012 i 2015. Els professionals autònoms, que fins ara disposaven de molts privilegis fiscals, hauran de pagar impostos a partir d'uns ingressos anuals de 12.000 euros. També s'introduiran noves taxes sobre els habitatges taxats per sobre dels 200.000 euros i sobre béns com automòbils de luxe, mansions, iots i piscines en jardins particulars.
Un punt rellevant del programa és la privatització d'actius de l'Estat, que, amb les privatitzacions d'empreses estatals, està destinat a recaptar 50.000 milions d'euros fins a 2015. La retallada de beneficis socials i d'aportacions de l'Estat a les pensions serà de 833 milions enguany i de 5.400 milions entre 2012 i 2015, la qual cosa amb les retallades de salaris i acomiadaments augmentarà el clima de descontentament social.
1 comentari
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Tots aquests doblers serveixen bàsicament per a rescatar els interessos bancaris alemanys a Grècia i les empreses d'orígen alemany que seran les beneficiàries de les compres a preu de saldo de les empreses públiques gregues obligades a privatitzar, de la mateixa manera que el rescat portuguès no és més que el rescat dels interessos bancaris espanyols. I ho fan pagar a la gent que menys té. Aquesta tardor serà molt calenta i les protestes afectaran gran part de l'Europa del Sud.