Grècia viu una votació històrica

Més de 20.000 persones es reuniren ahir a mitjanit a la plaça Sintagma d'Atenes, davant el Parlament grec, per protestar contra les mesures d'austeritat del Govern. L'Executiu hel·lè esperava aconseguir el suport de la majoria dels diputats per tirar endavant una qüestió de confiança, que al tancament d'aquesta edició encara no s'havia decidit. Els manifestants corejaven consignes contra la classe política i apuntaren centenars de llums verdes contra el Parlament.

Efi Koloveru, estudiant de 22 anys, va assegurar que preferia que el país fes fallida en lloc que l'Executiu tiri endavant les mesures: "Ens estan matant lentament". A més a més, demanà que persones "competents" es posin al comandament del país, una cosa que ni tan sols no preveu Julietta, una funcionària que també acudí a la manifestació i que directament demanava que "tots se'n vagin a casa". Entre els manifestants, hi havia milers de treballadors convocats pel sindicat de funcionaris públics, que varen dur a terme una marxa contra el projecte del Govern de privatitzar companyies estatals i reduir un 25% la xifra d'empleats de l'Estat fins al 2015.

Retallades

Una vegada superada la qüestió de confiança, el primer ministre, Iorgos Papandreu, encara haurà de tirar endavant la setmana que ve unes mesures d'austeritat que passen per retallar la despesa pública, apujar els impostos i vendre actius de l'Estat a fi d'obtenir un nou tram d'ajuts per import de 12.000 milions d'euros que necessita Grècia. Després de dos dies de converses a Brussel·les, els ministres de Finances de la zona euro varen donar un ultimàtum a Grècia: el Govern, el Parlament i la societat en el conjunt tenen fins al pròxim 3 de juliol per aprovar noves mesures amb la finalitat de rebre la pròxima quota de 110.000 milions d'euros dels fons que la Unió Europea i el Fons Monetari Internacional varen acordar lliurar al país el maig de 2010.

Encara que Grècia no ha complit diversos objectius relacionats amb el deute inclosos en el primer paquet d'ajuda, els ministres de l'eurozona han dit que estan disposats a oferir un segon paquet de préstecs. El nou pla, que disposa d'uns 120.000 milions d'euros i que es perfilarà a mitjan juliol, inclourà per primer cop una contribució d'inversors privats, que comprarien voluntàriament nous bons grecs.

Préstecs d'emergència

Les autoritats gregues han admès que els préstecs d'emergència són necessaris per evitar que el pròxim mes de juliol el país quedi sense fons, amb la qual cosa incompliria les obligacions quant al deute. Papandreu advertí que aquesta situació seria "catastròfica" i demanà als grecs que acceptin estrènyer-se el cinturó. "Les conseqüències d'una fallida violenta o de la sortida de l'euro tindrien conseqüències catastròfiques immediates per a les famílies, els bancs i la credibilitat del país", declarà el primer ministre al començament del debat sobre la qüestió de confiança.

Per part seva, el nou ministre de Finances, Evangelos Venizelos, va assenyalar que intentarà que el nou programa d'austeritat estigui aprovat abans del 28 de juny. El pla, que es va debatre al Parlament, introdueix en els pressuposts un estalvi de 6.500 milions d'euros més per a enguany i 28.000 milions fins a 2015, com també 50.000 milions més per la venda d'actius de l'Estat. Els anys de malbaratament, una disciplina pressupostària poc estricta i l'evasió d'impostos han fet que el deute públic de Grècia hagi assolit els 340.000 milions d'euros, entorn del 150 per cent del PIB.