Erdogan revalida la majoria en els comicis de Turquia

Els islamistes moderats del primer ministre, Recep Tayyip Erdogan, varen revalidar ahir amb el 95,1% dels vots escrutats una còmoda majoria absoluta, amb 326 escons, en les eleccions generals dutes a Turquia, que van transcórrer amb normalitat i amb l'economia com a principal assumpte. A la llum d'aquests resultats, la formació política d'Erdogan, el Partit de la Justícia i del Desenvolupament (AKP), assolí un 50,4% dels vots, seguida del Partit Republicà del Poble, amb un 25,8%, i el Partit d'Acció Nacionalista, amb un 13,1%. Els candidats independents, que van obtenir el suport del Partit de la Pau i la Democràcia (nacionalista kurd) assoliren un 6,2%.
Així les coses, en el nou Parlament turc només hi haurà quatre partits, encara que variïn els percentatges de paperetes de la cita electoral, les dades dels quals no es faran oficials fins que les validi la Comissió Electoral Suprema, la qual cosa és previst que sigui avui.

Aquests quatre partits estaran representats en el Parlament de 550 diputats en la pròxima legislatura de quatre anys, durant la qual Erdogan vol redactar una nova Constitució més concorde amb la Turquia moderna que l'heretada dels militars en els anys vuitanta del segle passat. L'economia i el repartiment del benestar entre la població dominaren la tercera cita consecutiva amb les urnes d'Erdogan i de l'AKP, partit fundat el 2001 per Erdogan i l'actual president de la República Turca, Abdullah Gül.

El miracle econòmic de Turquia en la darrera dècada és palpable, amb un creixement del 8,9% el 2010, encara que no hagi repercutit tant en alguns sectors com els camperols i els treballadors en la indústria. Com a botó de mostra, la desocupació va baixar el març a l'11,5 per cent de la població activa, davant el 14,4% del mateix mes de l'anterior. Llevat dels sectors més suspicaços del laïcisme turc, ha quedat pràcticament oblidada la presumpta "agenda secreta" d'Erdogan per islamitzar Turquia, el temor de la qual era ampli en les eleccions de 2007.
Un altre aspecte destacat que van saber reconèixer ahir els electors al dirigent turc, a part de salvar de la ruïna econòmica al país, és la neutralització del molt influent estament militar.

Com recordava ahir un votant crític a Erdogan, el 20% de la cúpula militar és entre reixes per casos relacionats amb intents fracassats de colpisme recollits en el cas judicial Ergenekon. Tanmateix, la seva retòrica nacionalista en els darrers temps ha danyat la seva popularitat entre els votants kurds, que ahir el van castigar clarament a les urnes.

Els kurds castiguen Erdogan

A les províncies del sud-est, on es concentra la població kurda, l'AKP ha reduït els vots de manera considerable en benefici dels independents kurds del Partit de la Pau i la Democràcia (BDP), que va passar de 20 a 35 diputats.
El seu principal rival a l'oposició, Kemal Kilicderoglu, que dirigeix des de 2010 el centreesquerrà Partit Republicà del Poble, ha aconseguit modernitzar aquesta formació, deslliurar-la de la càrrega del militarisme colpista del passat i acceptar els valors democràtics occidentals. Durant la jornada electoral, només es van registrar incidents sense conseqüències greus, com l'intent de falsificar la identitat en diversos casos i el linxament de cinc membres de l'AKP per aquest motiu. També cal destacar la mort de tres persones per un atac de cor.