Mladic: “He defensat la meva gent i el meu país”

L'exlíder militar serbobosnià Ratko Mladic al·ludí ahir a la seva mala salut per posposar la declaració de culpabilitat o innocència, però va aprofitar la primera compareixença per qualificar de "detestables" els càrrecs dels quals l'acusa el Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia (TPII).

En la primera aparició davant els jutges, l'exgeneral va adoptar actituds contradictòries i combinà la imatge d'un malalt vulnerable amb la del militar orgullós que va demostrar que continua sent. A l'inici de la vista, Mladic es va definir com un home "greument malalt", incapaç d'haver pogut llegir i comprendre les acusacions, per a la qual cosa va dir que necessita "almenys dos mesos".

Davant aquesta negativa, els jutges van fixar una segona compareixença per al pròxim 4 de juliol, en la qual l'acusat haurà de dir si es considera culpable o innocent. Tanmateix, una vegada finalitzat el formalisme, el conegut com el "carnisser d'Srebrenica" va reprendre l'actitud de militar orgullós i autoritari i es permeté qualificar de "detestables" unes acusacions que, segons la seva opinió, contenen "paraules monstruoses", de les quals mai no ha sentit parlar.

Rebutjant implícitament amb aquestes paraules els càrrecs, Mladic va assegurar que durant la guerra de Bòsnia (1992-1995) va "defensar el seu país". "Vaig defensar el meu país i no vaig matar ni croats ni musulmans (...); vull viure per veure que som un home lliure i estic defensant el meu país i la meva gent i no Ratko Mladic", va declarar gairebé al final de l'audiència. "Som el general Mladic i tothom sap qui som", va clamar a la sala amb una actitud altiva.

Mladic està acusat de genocidi per la matança d'uns 8.000 musulmans a la ciutat bosniana d'Srebrenica el 1995 i també de diversos càrrecs de crims de lesa humanitat i de guerra presumptivament ocorreguts durant el setge de Sarajevo, que va acabar amb 10.000 vides durant la guerra bosniana.

La Fiscalia ha condensat l'acusació reduint els càrrecs de 15 a 11 per guanyar en eficàcia i rapidesa i evitar de nou que un dels seus casos més importants quedi inacabat, com va ocórrer amb el de l'expresident iugoslau Slobodan Milosevic, que va morir el 2006 sense veredicte.