L'Orient Express reviu

El llegendari tren de luxe que va enllaçar durant més d'un segle Londres i París amb l'est continental, l'Orient Express, arribà el 26 d'abril per sorpresa a una estació de la capital francesa, davant l'expectació dels viatgers.

Es tracta de set vagons que sobrevisqueren a l'època daurada del ferrocarril, encara que la línia anomenada Orient Express no va deixar en realitat de funcionar fins al 2009, quan el Tren de Gran Velocitat (TGV) va fer l'estocada final a aquest mite del transport que va ser immortalitzat en una cèlebre novel·la d'Agatha Christie.

Els vagons, que daten de 1929, quatre dels quals han estat classificats com a Patrimoni Històric, estacionaren durant unes hores en una andana de l'estació de l'Est, des d'on sortí el primer tren Orient Express amb destinació a Constantinoble (avui Istanbul) el 4 d'octubre de 1883. Actualment, una línia d'explotació privada denominada Venècia-Simplon-Orient Express cobreix la ruta entre la ciutat dels canals a Itàlia i la capital britànica, passant per París, i utilitza alguns dels vagons històrics. Els elements dels vagons s'hi conserven com un temps. Curiosos i visitants pogueren trepitjar la moqueta de la sala restaurant, en què es prodigaren en el passat actors rutilants, figures històriques de la política i de la reialesa. L'arribada del tren s'emmarcà en el lliurament del premi de novel·la negra de la companyia ferroviària francesa SNCF, que volgué retre homenatge al tren que fou escenari de nombroses intrigues literàries i crims de ficció. A l'interior de l'Orient Express, els vagons no tenen res a envejar als transatlàntics de luxe. Gravats de pasta de vidre i pols de plata, parets de marqueteria, sofàs de cuir, cortines de vellut blau i làmpades de vidre bufat són només alguns dels detalls que ornamenten cada racó del comboi.

Al bar i a la sala de festes, un piano posa la cirereta a un mitjà de transport dissenyat per a l'esbarjo de les classes més acabalades, en un moment en què el ferrocarril s'imposà per la seva comoditat i rapidesa com el mitjà de transport per excel·lència per a les llargues distàncies.