Beatificació exprés

Joan Pau II fou proclamat beat en la cerimònia més multitudinària de la història de l'Església. El seu procés de beatificació ha estat també un dels més breus

La plaça de Sant Pere fou un sentiment quan Joan Pau II va ser elevat a la glòria dels altars. | KACPER PEMPEL

TW
1

Benet XVI va proclamar ahir beat a la Ciutat del Vaticà Joan Pau II, en la cerimònia més multitudinària de la història de l'Església. Davant més d'un milió de persones, segons dades facilitades per la Santa Seu i la Policia, sis anys i un mes després de la seva mort, Joan Pau II (1920-2005) va ser elevat a la glòria dels altars, cosa que feia mil anys que no succeïa. Benet XVI, que va ser el seu col·laborador durant 23 anys, va ressaltar la figura del primer papa polonès de la història i va manifestar que havia pujat al tron de Pere portant amb si "una profunda reflexió sobre la confrontació entre el marxisme i el cristianisme, centrada en l'home." "El seu missatge va ser aquest: l'home és el camí de l'Església i Crist és el camí de l'home. Amb aquest missatge, que és la gran herència del Concili Ciutat del Vaticà II i del seu timoner, Joan Pau II va conduir el poble de Déu al tercer mil·lenni," afirmà Ratzinger.

El pontífex va destacar que "aquella càrrega d'esperança que en certa manera es donà al marxisme i a la ideologia del progrés" Joan Pau II la reivindicà "legítimament" per al cristianisme i "li restituí així la fisonomia autèntica de l'esperança, de viure en la història amb un esperit d'advent, amb una existència personal i comunitària orientada a Crist, plenitud de l'home i compliment del seu anhel de justícia i de pau".

Un papa obert

Benet XVI recordà la famosa frase de Joan Pau II: "No temeu, obriu de bat a bat les portes a Crist!" i assenyalà que Wojtyla "va obrir a Crist la societat, la cultura, els sistemes polítics i econòmics, invertint amb la força d'un gegant una tendència que podia semblar irreversible." Sobre el procés de beatificació, un dels més breus de la història i que s'obrí sense esperar que fes cinc anys de la mort, tal com estableix la normativa vaticana, el pontífex declarà que ja el dia del funeral, el 8 d'abril de 2005, "es percebia el perfum de la santedat" de Joan Pau II i que el poble de Déu havia manifestat de moltes maneres la seva veneració cap a ell, el famós "Sant Sobtat".

De gom a gom

A la cerimònia hi assistí més d'un milió de persones, inclosos devers cent mil fidels procedents de Polònia, com també milers d'espanyols, italians, francesos i llatinoamericans, que esclataren en un aplaudiment que durà nombrosos minuts quan, a les 10.38 hora local, va ser elevat a la glòria dels altars. A la façana principal de Sant Pere es descobrí un retrat de mida gegant del nou beat, en el qual se'l veia somrient amb la capa pluvial, còpia d'una fotografia de 1995. El papa estipulà que la festa litúrgica del flamant beat se celebri el 22 d'octubre, l'aniversari del començament del seu pontificat (el 1978). Finalment, el fèretre de Karol Wojtyla, col·locat davant l'altar major de la basílica de Sant Pere, fou venerat per desenes de milers de fidels.

Delegacions de 87 països varen assistir a la cerimònia. Hi havia representants de cinc cases reials i, en nom de l'espanyola, hi eren presents els prínceps Felip i Leticia, amb roba fosca com està marcat i amb una mantellina que en cobria el cap en el cas de la princesa. Així mateix, en representació del Govern hi anaren el ministre de Presidència, Ramón Jáuregui, i la nova ambaixadora espanyola a la Santa Seu, María Jesús Figa. Per part del PP, hi assistí María Dolores de Cospedal. Des de Mallorca, s'hi desplaçaren el bisbe Jesús Murgui i el vicari general de la Diòcesi, Joan Bestard.

Presència polèmica

Una de les presències més criticades fou la del president de Zimbabue, Robert Mugabe, àmpliament qüestionat pels antecedents d'abusos contra els drets humans al seu país. Té prohibit viatjar a la Unió Europea, però el Vaticà -un estat sobirà- no n'és membre.