“Jo pensava que els matrimonis eren per a tota la vida”

La seva mare és mestressa de casa i brodadora de vestits de novia; el pare era comptable i va morir fa sis anys. Anilú vingué al món el 1976, estudià farmacologia clínica i treballà en el llançament de la Viagra al Perú. Al mateix temps que feia de visitadora mèdica, estudiava Relacions Industrials a la universitat, però no li bastaven els doblers i, com que volia formar-se més i tenia curiositat per saber el que hi ha pel món, el 1999 decidí sortir del país i venir a Mallorca per matricular-se a la UIB, perquè aquí hi tenia un contacte que l'havia informada sobre allò que es pot fer en aquesta institució. Així que vingué a l'Illa i li passaren moltes coses en pocs anys: va tenir diverses feines, es casà, es divorcià i, finalment, s'estabilitzà professionalment a l'empresa audiovisual del Grup Serra.

Vinguéreu tota sola, sense haver volat mai ni haver sortir del vostre país. Tinguéreu por?
No, perquè tenia aquí una tia monja, del Verbum Dei, que va viure vint anys a Mallorca i va ser ella qui em donà a conèixer l'Illa.

Com foren els principis de la vostra estada?
Primer vaig començar netejant iots, cuidant infants i en el servei domèstic. I em vaig sorprendre dels doblers que guanyava als vaixells, perquè en dos caps de setmana ingressava el mateix que al Perú en un mes sencer!

Algú us va ajudar aquí?
Sí. A través de les missioneres, va aparèixer una dona molt important en la meva vida, que em va oferir que anàs a viure amb ella. Acabava de morir el seu home, la seva filla s'havia casat i se sentia tota sola. Em va dir que no havia de fer res de la casa, que tenia dos cussets i que només havia de menester algú que els donàs el menjar quan anava de viatge. I jo li vaig dir que m'agraden molt els animals i que els cuidaria perfectament. Sempre que em demanen pel millor que m'ha succeït a Mallorca, jo dic que "la senyora Pepita".

Com fou la vostra història d'amor i desamor?
El meu home, el vaig conèixer al Perú i ell, que feia feina en un banc, em proposà de venir i a mi em sabia greu que ho fes per trobar-se amb un futur incert. Però ens casàrem i visquérem junts set anys, fins que ens divorciàrem.
Com es rompen els amors?
No ho sé. Jo pensava que els matrimonis eren per a tota la vida, perquè això és el que sempre havia vist a la meva família; però no, es veu que s'acaba, que la cosa es desgasta.

Quan morí el vostre pare, intentàreu dur la mare aquí només per a unes vacances, però va ser impossible.
Sí, volíem que estigués amb nosaltres, per distreure-la. Vaig començar els tràmits com a espanyola, que ja ho era, però sense fer reagrupació familiar, perquè ella no volia viure aquí, volia el seu Perú. Decidírem dur-la com a turista, però cada dia eren més papers: del banc, antecedents penals... Jo ja no sabia d'on treure més documentació. Un bon dia li digueren, allà, que ja estava tot a punt; ella ens telefonà anunciant-ho i ens sentírem feliços i contents. Jo tenia casa pròpia, amb una habitació per a ella, així que la començàrem a arreglar. Però una setmana després li denegaren el permís de sortida des de l'Ambaixada d'Espanya al Perú. Explicació? Que no tenia prou doblers per justificar que venia com a turista. Va ser una gran decepció, perquè es trobava en un molt mal moment.

Però finalment vàreu fer la reagrupació familiar i va poder venir. Com va ser l'experiència?
Quan va veure Mallorca només deia "no m'ho puc creure"; tot li cridava l'atenció. No sé com va aguantar tant de temps sense saber si ens veuria i sense estar amb nosaltres. Va ser una gran felicitat.

Però a pesar de tenir dret a estar aquí, la vostra mare volgué retornar al Perú.
A ma mare l'estira el fet d'estar amb nosaltres, però se'n tornà perquè vol viure allà. A ella li agradaria estar dos mesos aquí, veure com estam i tornar-se'n, però el bitllet és molt car, la distància és llarga. Però com que vàrem haver de fer la reagrupació familiar, ara no pot estar més de sis mesos fora d'Espanya, perquè si no li llevarien la residència, així que aviat ens retrobarem aquí, a Mallorca, i tornarem a estar junts.