El subdirector general de l'Agència de Seguretat Industrial i Nuclear, Hideiko Nishiyama ha explicat l'increment de la gravetat a Fukushima. | FRANCK ROBICHON

TW
1

El Japó incrementà ahir la gravetat de l'accident nuclear de Fukushima al nivell assolit per Txernòbil el 1986, a causa de les concentracions de radioactivitat a l'aire, tot i que insistí que existeixen diferències entre ambdues catàstrofes.

L'Agència de Seguretat Nuclear del Japó (NISA) va indicar que ha elevat l'accident de la planta de Fukushima Daiichi del nivell 5 al 7 basant-se en l'anàlisi de les quantitats de materials radioactius que s'han alliberat al medi ambient des dels reactors 1, 2 i 3. No obstant això, el portaveu de l'agència, Hidehiko Nishiyama, destacà ahir que ambdós accidents tenen elements diferents i que les emissions a l'exterior de Fukushima equivalen fins ara al 10% de les alliberades pel reactor quatre de Txernòbil (Ucraïna). L'Organisme Internacional per a l'Energia Atòmica (OIEA) defineix el nivell 7 de gravetat en l'Escala Internacional Nuclear i d'Esdeveniments Radiològics (INES) com un accident que emet a l'atmosfera radiació superior a diverses desenes de milers de terabecquerel de iode radioactiu.

La NISA va dir ahir que, després d'analitzar la informació disponible, estima que entre 370.000 i 630.000 terabecquerels de material radioactiu han estat emesos a l'aire des dels reactors 1, 2 i 3 de Fukushima. Aquestes estimacions no tenen en compte l'impacte de la contaminació a la terra o la mar.
Per part seva, el primer ministre japonès, Naoto Kan, negà que s'hagi retardat deliberadament la decisió d'elevar la serietat de l'accident. Kan afirmà que han volgut esperar les "dades científiques" de l'Agència i la Comissió de Seguretat Nuclear i reiterà que, tot i que "encara no hi ha espai per a l'optimisme", les emissions han davallat de manera constant i ara són d'un terabecquerel (1 bilió de becquerel) per hora.

Diferents

La decisió del Japó d'incrementar l'índex de gravetat de l'accident a la central nuclear de Fukushima Daiichi fins al mateix nivell que Txernòbil no significa que ambdós incidents siguin comparables, ja que són "totalment diferents", segons assegurà ahir un responsable de l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica, Denis Flory.

Sobre aquest mateix assumpte, també s'hi pronuncià l'Organització Mundial de la Salut (l'OMS) mitjançant el portaveu, Gregory Hartl, qui afirmà que el risc a la salut pública no és major. "La nostra valoració sobre la salut pública d'avui és la mateixa que la d'ahir", va dir Hartl. "De moment, existeix un risc molt petit per a la salut pública més enllà de la zona d'evacuació de 30 quilòmetres", afegí.

L'equiparació de l'accident de Fukushima al de Txernòbil és deguda a la suma de la radiació emesa pels tres reactors com un únic incident, explicà Hartl. Per part seva, el portaveu de Seguretat Nuclear del Japó, Hidehiko Nishiyama, va voler subratllar també les moltes diferències entre Fukushima i Txernòbil.

Segons Nishiyama, ningú no ha mort per exposar-se a les radiacions que emanen de Fukushima, mentre que a Txernòbil van morir unes 30 persones per exposició directa, mentre el reactor soviètic esclatà, cosa que no ha succeït en el cas japonès. El portaveu japonés recordà, a més, que els danys a Fukushima es produïren per explosions d'hidrogen que afectaren l'estructura exterior dels reactors i que els nuclis no estan totalment destruïts, malgrat que no es descarten filtracions des dels vasos de contenció. En canvi, a Txernòbil l'explosió del reactor es produí quan estava en ple funcionament i a Fukushima les unitats 1, 2 i 3 s'aturaren immediatament després del terratrèmol de fa poc més d'un mes. Més contundent es mostrà una font de Tokyo Electric Power, l'empresa que opera la planta de Fukushima, que reconegué que la incertesa fa témer que les emissions radioactives puguin acabar superant en el futur les de la tragèdia de Txernòbil.