Un dels grans canvis que han viscut els centres educatius de les Illes Balears aquests darrers anys ha estat l'arribada d'alumnes procedents de diversos indrets del planeta. Si l'any 1992, a les Balears hi havia 1.417 alumnes d'origen estranger, l'any 2010 aquesta xifra ja se situà entorn dels 28.000 estudiants. No debades, i tal com indiquen les dades del Ministeri d'Educació, la comunitat balear és una de les que més proporció d'escolars nouvinguts té a les aules, en concret, 14 de cada 100 matriculats són d'origen immigrant a les Illes.
La immensa majoria d'aquests nous alumnes procedeix d'algun país no comunitari i han arribat a l'Arxipèlag en companyia de la sefamília per cercar unes expectatives de futur millors. Com és de suposar, la irrupció d'aquesta nova realitat ha obligat els diferents agents que formen part del sistema educatiu de casa nostra a readaptar-se a les noves condicions, tot per tal d'aconseguir que aquestes persones es puguin integrar tan aviat com sigui possible en les noves condicions que els envolten. El resultat obtingut no és gaire positiu, atès que es tracta d'alumnes molt associats al fracàs escolar.
Normalment, es tracta d'al·lots que es presenten -a cops a mitjan curs- als centres formatius acompanyats d'una sèrie de circumstàncies que fan peculiar el seu procés educatiu, cosa que no sempre es té en compte des de la societat d'acollida. Un dels primers inconvenients deriva de la comunicació mateixa, perquè tots els nouvinguts de països africans i asiàtics no entenen ni el castellà ni el català i, per aquest motiu, veuen obstaculitzat el seu avanç acadèmic, com també el procés de socialització amb altres companys del mateix grup. Tanmateix, es tracta de joves que aterren enmig d'una atmosfera que no dominen i, en efecte, requereixen un temps d'adaptació a la nova conjuntura.
Així, idò, és habitual que desconeguin les normes de conducta que maneja la societat a la qual han arribat, fet que de vegades es reflecteix en actuacions no adequades als mateixos centres on estudien. En aquest sentit, parlam de persones que amb el procés migratori han perdut la xarxa de relacions socials que tenien i valoraven al país d'origen -sobretot els amics i els familiars-, la qual cosa pot generar repercussions significatives en la seva conducta durant els primers mesos. La manca de domini de l'idioma que parlen els companys de classe tendeix a aguditzar aquesta sensació de buit.
També cal pensar que alguns d'aquests nous estudiants han estat sotmesos a un reagrupament familiar, amb tots els traumes que en deriven. Així, el retrobament amb el pare o amb la mare després d'un temps de separació no sempre és fàcil i demana, sovint, un període d'aclimatació. Així mateix, la manca de recursos a la pròpia llar suposa una càrrega per a aquestes gents. No debades, a mesura que avancen entre la societat que els acull, s'adonen de les exigències consumistes que formen part de l'adolescència occidental. El fet de no poder seguir un determinat ritme de consum pot representar frustracions en alguns d'aquests al·lots.
Precisament, és degut a aquesta mancança de recursos familiars que moltes d'aquestes persones es veuen obligades a haver de compartir casa amb altres famílies, una circumstància que resta intimitat a l'adolescent i que, sens dubte, pot repercutir en el rendiment acadèmic. En qualsevol cas, resultaria interessant que la societat balear, a més de posar en marxa iniciatives formals tan interessants com el PALIC -programa educatiu orientat a fer que aquests sectors aprenguin la nostra llengua i cultura- prengués consciència de la crua realitat de molts d'aquests alumnes.
2 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Sobre el sistema educatiu només estic d'acord amb un part, només se han de integrar els alumnes que provenen i són de lo que se diu primer món. Sobre els altres migrants que són de lo que se anomena tercer món ès millor repatriar-los, ja que són explotats per una minoria de cobdiciosos, golafres, avars i crics. Per molt que se faci "la moneia encara que la vestin de seda, moneia roman".
No n'estic d'acord. És cert que el moment de l'arribada és molt dur per aquests nins, més o manco en funció de l'edat que tenen, però per regla general, en un curs solen assolir un nivell en català i castellà acceptable. Altre cosa és el perfeccionament en l'ús de l'idioma que necessita més temps. També influeix el nivell de coneixments en que arriben, no és el mateix un nin amb una bona base formativa con els de l'Europa de l'Est o un nin que arriba de segons quins paisos de l'Àfrica. Altre cosa és la necessitat de treballar més afons amb aquests nins, i sobre tot, amb les seves famílies. Per això es necessiten més recursos als centres, tant de suport educatiu a aquests alumnes, com de treballadors socials i mediadors culturals amb les seves famílies i un seguiment més acurat de la seva evolució per part d'aquests professionals. El fracàs escolar va més associat a la situació social i econòmica d'aquestes famílies que no a la dificultat en l'idioma. Ho demostra la diferència d'adaptació que hi ha entre alumnes provinents de paisos europeus (anglesos, francesos, alemanys, etc...) o els de sudamericans o africans.