“Hem d'intentar tractar els altres tal com ens agradaria que ens tractassin a nosaltres”

Sally Luxmoore va néixer el 1965 a Suffolk, que és un comtat format per terres baixenques al nord-est de Londres, on només destaca l'alçada de suaus turons que tenen molt bona terra per als cultius. El seu pare era director de vendes i la seva mare, una de les quatre infermeres que hi havia a la família, circumstància que influí poderosament en les seves aspiracions professionals. Sally es casà a devuit anys sense sospitar que sis mesos després, esperant ella un fill, el seu home moriria sobtadament d'una hemorràgia cerebral. El seu món s'enfonsà, però tot d'una es posà a fer feina d'auxiliar d'infermeria a l'hospital on treballava la mare i allà adquirí una definitiva addicció a la tasca sanitària, però anant molt més enllà dels aspectes purament tècnics. Així, es proposà perfeccionar-se en atenció psicològica del pacient. Fundà l'Angels Nursing and Babysitting Agency, entitat dedicada a assistir parts, a atendre infants i també malalts en fase terminal. Enamorada de Mallorca en una anterior visita turística, el 2002 decidí venir a viure a l'Illa, on continua realitzant les seves activitats sanitàries, preferentment entre residents estrangers.

Com és la vostra tasca en l'aspecte anímic?
Intent aconseguir que els malalts puguin viure amb tranquil·litat els seus darrers dies o setmanes, amb la família i amics al voltant. No es tracta d'intentar tenir més temps de vida, sinó amb més qualitat.

Creis que hi ha més estats energètics més enllà de la mort?
Sí, ho crec, perquè després de cada mort veig una papallona i això passa sense excepció; jo aconsell a la família cercar sempre la papallona. Una vegada vaig atendre un senyor molt major, alt, gegantí, desmanegat, com un arbre. Es va morir. Jo vaig contar la meva teoria de les papallones a la seva dona i, l'endemà que l'espòs finàs, em va cridar per telèfon i em digué: "Sally, no t'ho creuràs, però acab de veure la papallona més grossota i lletja que puguis imaginar, així que segur que era ell".

I com és aquesta papallona?
Totes són diferents, tal com la gent és diferent entre si i no hi ha dues persones iguals. Jo crec que aquestes papallones són un estadi entre dues vides.

Imaginau com és la següent existència que ens espera?
Hi ha tantes possibilitats! Això de la reencarnació és lògic, perquè l'energia mai no s'atura ni desapareix, sempre té una continuació; aleshores és raonable que la vida també continuï més enllà de la mort, amb un altre format, si tant vols, però que continuï.

No us deprimiu, vivint dia a dia la caducitat humana?
Deprimir-me, no, però de vegades he de menester un drenatge; però aquí, a Mallorca, n'hi ha prou d'anar a la muntanya o a la platja, veure la mar aixecada pel vent, el sol, el cel tan blau... tot això et torna a donar alegria.

Parlem ara dels bons moments, de la vida que comença. A part de les atencions pròpies d'una infermera, els donau alguna cosa més, a les mares que es troben en trànsit de ser-ho?
A Mallorca, això és diferent que a Anglaterra i Alemanya, on la mare fa un pla detallat quant al part, allò que vol i allò que no vol. Aquí no t'ofereixen opcions, els metges estan molt ben qualificats, però ells ho controlen tot. I tenen tota l'experiència, però de vegades no disposen de temps per tenir una comunicació, que vol dir tenir una experiència psicològica millor del part. Si una dona pensa que la comare no només mira pel bé físic d'ella i del fill, sinó també pel seu benestar emocional, tot va d'una manera molt més satisfactòria.

En què hem de canviar els humans perquè aquest món vagi millor?
Hem de procurar tractar els altres tal com ens agradaria que ens tractassin a nosaltres. Tothom hauria de fer-ho. No entenc les guerres, per què hi ha gent que vol fer mal a l'altra gent. El cos humà és una cosa increïble, per què espenyar-lo? Jo diria que falta respecte, en tots els sentits.