“Per mi, la pagesia és una cultura i una forma de vida”

No és fàcil viure del camp. Jaume Pocoví Carbonell, a 23 anys, ho ha aconseguit. No li fa por la feina i, a més, veu les coses amb optimisme.

Què feis en l'agricultura, Jaume?
Em dedic als fruits secs, faig garba d'avena i venc llenya. També tenc xots.

Feis feina a ca vostra?
Sí, mon pare és ramader. Té ovelles i només es dedica a les ovelles.

Quines finques duis?
Duim Son Muntaner, Ca n'Arbona, Can Barrera i moltes altres terres. Quasi tot són finques situades entre Marratxí i Bunyola.

Es pot viure del camp?
Evidentment, si t'adaptes al que hi ha. Amb pocs recursos, vius. Com aquell qui diu, amb un xorrac i una destral et pots defensar. El major secret és fer el que no fan els altres. S'ha d'innovar i estar a l'ordre del dia. Hem d'inventar coses noves i pensar sempre a millorar les maneres de fer les coses. No podem sortir de la realitat, perquè un ametler és sempre un ametler per molt que hi facem; però sense cercar noves alternatives i provar nous camins no farem res.

Per vós, què és la pagesia?
Per mi, la pagesia és una cultura i una forma de vida. No és una feina o, més ben dit, representa més coses que una simple feina.

Què us agrada més de tot això?
Valor molt que a 23 anys som l'amo de ca meva. Ningú em fa els comptes. Des dels 18 anys que cerc una independència econòmica i des dels 20 l'he trobada. Això m'ha implicat fer feines diverses com collir ametles, recol·lectar el temps del batre i moltes altres coses. Valor la llibertat que et dóna aquesta feina.

Veis solucions per als fruits secs?
No té solucions que siguin fàcils, però tampoc no és impossible fer remuntar el sector. Hi veig remei si ens posam a defensar el que és nostre i hi feim feina. S'ha d'aturar molt l'ametla de fora i explotar millor els nostres productes. Són de menor rendiment en quantitat, però tenim a favor nostre el factor qualitat i el factor distància. Hem de vendre bé el que és nostre. I amb la garrova, igual.

Com us va amb la llenya?
Fins ara n'he venuda a una serradora d'Establiments. Fer-ho així és llépol, perquè no te'n vas mai sense cobrar. Però també he trobat una fórmula de venda a través del mercat de Marratxí i he aconseguit vendre moltíssima de llenya directament als consumidors. N'he venuda més de 80 tones. He acabat la que tenia i n'he haguda de comprar. La llenya, de ser tan sols un passatemps, ha passat a ser una part important de la meva economia.

Quina llenya feis?
Sobretot faig ametler, garrover, alzina i pi. La llenya, la trec de les exsecallades i neteges que faig. Qui en vulgui comprar, que sàpiga que en tenc per vendre i a bastament.

Us agraden els tractors?
M'agraden molt. És el que m'agrada més. Les màquines m'interessen molt. El tractor i el motor de serrar són els meus amics a la feina i hi pas molt de gust. Aquest fet és un dels que més m'han empès a ser pagès.

Us hi heu incorporat com a jove agricultor?
Sí, però trob que posen moltes traves. La incorporació està bé, però no és per engatar-s'hi. Les tramitacions m'han fet perdre els papers. Si ho hagués de fer ara, m'ho pensaria dues vegades. Fa més d'un any que estic amb el tema i no m'he pogut inscriure a la Seguretat Social fins que no s'ha aprovat la incorporació. T'assegur que pareix que la paciència s'acaba, però val la pena aguantar i anar botant tots els obstacles.

Què diríeu als joves pagesos?
Tota aquella persona que s'animi a començar en la pagesia des de no-res ha de saber que la cosa està molt difícil, però s'ha d'informar i no afluixar, no ho ha de deixar mai. La persistència fa l'home. Jo no em penet gens ni mica de fer aquest camí. Si ho proven, veuran el que s'ha de fer i trobaran ells mateixos les solucions.

Veig que teniu coratge.
La feina és feixuga, tothom ho sap, però és una forma de vida que anim a conèixer a qualsevol persona que s'hi interessi. Els pagesos ja no duim boina i bastó. Fins i tot tenim correu electrònic i n'hi ha que menen tractors amb cabina i aire condicionat. M'estim més ser optimista que no anar pel món desanimat i sols veure-hi problemes. Si ara les coses estan difícils, ja arribarà un dia que milloraran.