“No hi ha cap oliva com la mallorquina”

Pep Vicenç i Àngel Pérez, amb el seu germà Manuel i son pare, estan al capdavant de Conserves Es Pinaret, de Marratxí.

Com va començar el vostre negoci?
Vàrem començar a treballar en olives a Mallorca l'any 1969. Coneixíem el comerç d'oliva a la Península, ja que som de Sogorb, a l'interior de Castelló. Veia que allà hi havia poc futur per als meus fills i vaig voler venir a Mallorca, que havia conegut fent el servei militar.

I vàreu optar pel món de les olives?
La nostra intenció era posar un restaurant o un bar, però els doblers no bastaven. Vaig veure l'alt preu que tenien les olives a Mallorca i vaig pensar que en podia vendre. Al començament, funcionàvem com una delegació d'un comerciant de Castelló i ens instal·làrem al carrer del Patronat Obrer.

Va ser fàcil aconseguir implantar-vos?
La competència era forta i ens vàrem dedicar a la venda ambulant. Anava amb un Seat 600 per tot. Teníem punts de venda a la plaça de Pere Garau, a les avingudes, a Andratx i veníem a les botigues. Fèiem olives en bótes de fusta: en quarteroles i en bocois de 500 o 250 quilograms. Després varen venir els envasos de plàstic i les bótes varen desaparèixer.

Quan us instal·làreu allà on sou ara?
Vàrem dur un bar que anava bé, però no podíem dur-ho tot. Al final decidírem ampliar el negoci de les olives i compràrem les instal·lacions que ara tenim, al Pinaret d'en Trujillo, devora el Pont d'Inca, on férem la nostra fàbrica, l'any 1982.

Quins productes feis?
Elaboram olives, adobats i saladures, sobretot els productes que responen al mercat mallorquí. Hem provat de fer coses com moixama, ous de peix o capellans, que no han tingut èxit. Elaboram un poc de tàpera, pebre dolç, tramussos, fonoll marí i volem fer pebre de tap de cortí. També duim troncs tendres de taperera de Múrcia, albergínies d'Almagro, alls grossos de la Xina, cogombres de l'Índia, cebetes d'Israel, tàperes dels Marroc i de Síria, etc. Cobrim tota la gamma.

Quina casta d'olives preparau?
Feim oliva mallorquina trencada, sencera i pansida. També elaboram oliva sevillana cuita, oliva d'Àlora, mançanilla i d'altres, combinant les varietats i les maneres de preparar-les.

L'oliva mallorquina és un producte diferenciat?
No hi ha cap oliva com la mallorquina. Fins i tot, dins la mateixa illa, no és igual l'oliva de Planícia que la de Pastoritx o Coma-sema. Hem de tenir en compte que hi ha una diferència de preu important: l'oliva mallorquina és més cara que la de la Península. Si hi hagués una oliva igual a un altre lloc tot d'una hauria substituït la mallorquina. Ni l'oliva de Sogorb, ni la de Casp ni l'empeltre d'Aragó se li poden comparar.

Es pot produir oliva de taula amb altres varietats?
No, a Mallorca no és possible ara per ara, ja que el preu no surt a compte, s'ha de dur de fora. En canvi, a fora l'oliva mallorquina no és coneguda ni, ara per ara, té possibilitats comercials a causa del seu preu.

Estan ben definides les seves característiques?
A la UIB estudien les diferències entre l'oliva mallorquina i l'empeltre. L'interès està a poder aconseguir una denominació d'origen. El treball pot donar unes pautes, ja que hi ha elements diferenciadors. N'hi ha, perquè el mercat els reconeix. Com és lògic, una denominació d'origen sense diferències no se sosté.

És fàcil trobar oliva mallorquina?
Treballar amb l'oliva mallorquina implica un sacrifici important per nosaltres perquè l'hem d'anar a cercar a les finques de la muntanya i si treballàssim amb la de de la Península ens la durien a la fàbrica preparada.

Es consumeix l'oliva de taula a Mallorca?
La singularitat de l'oliva mallorquina s'ha sostingut gràcies a la tradició de consum existent que tampoc no té semblances amb altres llocs i té unes arrels profundes i persistents.

Com en feis la comercialització?
Tenim clients en els mercats, a l'hostaleria, venedors ambulants, restauració, bars, supermercats... El nostre producte té qualitat i el servei d'atenció al client que oferim intentam que sigui bo. Ja són més de quaranta anys treballant en aquest món.